Després dels últims anys de lluita fratricida entre les dues formacions polítiques que ocupen l'espai nacional català, sembla que s'albira un replantejament davant els reptes que cal afrontar amb el possible fracàs de la negociació del finançament i el pas de l'Estatut pel Constitucional. Catalunya hi ha més forces polítiques que ocupen l'espai del catalanisme: el PSC és una peça fonamental, i el sectors minoritaris d'Iniciativa i els emergents de la CUP són importants. Però l'eix central del catalanisme i l'independentisme, el que dóna gruix i fet diferencial, són els espais electorals de CiU i ERC, sobretot perquè són els que influeixen més decisivament a les associacions, entitats i moviments que configuren la societat civil que es mobilitza.
Aquesta ha quedat debilitada en els últims anys pels enfrontaments i les diverses estratègies de CiU i ERC, i ara sembla que hi ha dirigents a ambdues formacions polítiques que comencen a adonar-se que porten anys restant, enfrontant i dividint, en comptes de sumar i, sobretot, crear les necessàries coincidències i complicitats per afrontar a un nacionalisme espanyol cada vegada més consolidat i fort, que ja no té ni respecte ni por de la capacitat de reacció del catalanisme i el sobiranisme.
s necessari, doncs, que hi hagi profunds canvis. I, possiblement, es necessiten nous lideratges en ambdues forces centrals del catalanisme per reconduir una entesa que pugui permetre una reacció davant dels esdeveniments que han d'arribar, i que aquesta necessària unitat es transmeti a la societat civil amb un missatge creïble. Si CiU i ERC adopten aquesta nova actitud, és possible que aconsegueixin endurir els sectors catalanistes del PSC i ICV i puguem ser capaços de donar una resposta contundent.
Els propers mesos seran decisius. Oblidem-nos d'eleccions anticipades i d'interessos partidistes: el que està en joc és quelcom més important que tot plegat, i els càlculs a curt o mitjà termini són suïcides. s hora, doncs, de cirurgia si cal entre aquells dirigents del catalanisme que aquests anys han basat el seu futur en l'autodestrucció de CiU i ERC, oblidant que els dos partits tenen espais a conquerir fora de la seva lluita caïnita entre ells mateixos.
