El bisbe de Vic no para, continua fent de les seves. Una i altra vegada mostra les seves limitacions personals i pastorals que fan avergonyir a la majoria dels cristians de Vic. Als enfrontaments amb instituts religiosos, professors, capellans, pobles sencers com el de Sant Vicenç de Castellet i autoritats acadèmiques ara cal afegir un nou episodi en el seu impressionant currículum. Un nou exemple que continua "desubicat", és a dir, perdut en el desori total. No és estrany que les seves intervencions en el si de la Conferència Episcopal Tarraconense, entre el seus germans en l'episcopat, provoquin somriures i mirades inexpressives de compromís.
A finals de setembre es va celebrar una processó inusual pels carrers de Manresa, presidida per Romà Casanova, el bisbe de Vic. L'acompanyaven estranys capellans i monges vestits amb hàbits de colors llampants i sotanes blanques i negres amb una gran creu al pit. La processó va recórrer diferents carrers del centre de Manresa i també va incloure cants i balls al final. De fet, la processó era la cloenda de la Santa Missió impulsada pel reaccionari i ultradretà Instituto del Verbo Encarnado, que va aterrar a la diòcesi del venerable Torras i Bages l'any 2007 cridat pel bisbe de Vic. Abans s'havia celebrat una eucaristia en el decurs de la qual es van confirmar una vintena de joves, la majoria sudamericans. La Santa Missió del Verbo Encarnado s'ha dut a terme el mes de setembre, protagonitzada per prop de vint monges i seminaristes d'aquest institut fonamentalista fundat pels sectors més reaccionaris argentins i que van arribar expressament a Manresa amb aquesta finalitat. Durant dues setmanes aquests joves han recorregut la capital del Bages, casa per casa i resant el rosari pels carrers, en la línia del que es feia a Catalunya els segles XVII, XVIII i XIX i que encara va perdurar el segle XX, fins que es va deixar de fer a finals de la dècada dels anys cinquanta.
La presència a Manresa i a la diòcesi de Vic d'aquest institut, el seminari del qual va ser clausurat per un arquebisbe argentí de l'Opus per greus irregularitats després que fos investigat per una comissió de bisbes a instàncies de la Conferència Episcopal Argentina, va començar per la branca masculina a la Parròquia Mare de Déu de la Mercè, als Caputxins de Manresa, i un any més tard va continuar amb la branca femenina, anomenada Instituto Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará, a la Catedral de Vic. Quan podien, aquestes monges anaven a la Parròquia de Manresa per donar un cop de mà en la catequesi de primera comunió dels infants. Ara també s'han incorporat seminaristes que van aterrar a Manresa el setembre.
Com recordaran els lectors de Tribuna.cat, el líder carismàtic del Verbo Encarnado es va veure obligat a renunciar a les seves funcions i retirar-se de la vida pública, tot seguint les passes de l'ínclit fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel. s a dir, malgrat els escàndols que han sacsejat aquest institut ultra, el bisbe de Vic fa com si sentís ploure i ha beneït amb la seva presència una activitat evangèlica que es va deixar de fer fa més de quaranta anys perquè suscitava rebuig i era considerada més pròpia d'una altra època. Un nou pas cap al ridícul i el desprestigi de l'Església.
