No era gens fàcil el viatge de Benet XVI a la Gran Bretanya. Un viatge a un país en què el catolicisme és molt minoritari i en el qual s'havien aixecat fortes expectatives per diverses raons, en especial pels escàndols de pederàstia que sacsegen l'Església i per unes maldestres declaracions del cardenal, normalment obert i moderat, Walter Kasper.
El primer gest de Benet XVI, a l'avió que el conduïa cap a terres escoceses, ja va ser premonitori. Amb llàgrimes als ulls va condemnar, sense cap ambigüitat, la xacra de la pederàstia. Després, es va reunir amb una representació dels afectats i s'hi va referir en l'homilia que va pronunciar a la Catedral de Wetsminster. En un gest valent, tot assumint la realitat que sovint es nega dins l'estructura eclesial, Benet XVI va admetre que s'ha esquerdat la confiança entre la societat i els pastors de l'Església i va recordar als bisbes que han d'actuar amb "integritat i humilitat".
Davant dels abusos comesos per capellans o religiosos -encara que només hi està implicat un ínfim percentatge- no s'hi val cap justificació ni cap pràctica d'amagar el cap sota l'ala, com s'ha dut a terme durant molts anys. Malgrat que s'ha produït una manifestació contrària a la visita, que va aplegar unes deu mil persones, el ressò de la visita, en general, ha estat molt positiu al si de la societat britànica i també a casa nostra, com s'ha pogut comprovar en editorials, articles i comentaris d'opinió. Fins i tot El Periódico de Catalunya ha titllat en un editorial el viatge de "profitós" i el responsable de Religió, antic corresponsal en aquell país i per tant bon coneixedor de la societat britànica, ha afirmat que el balanç és més positiu del que s'esperava.
De tots els seus discursos segurament el més rellevant, que també ha estat ben rebut per la societat britànica i els mitjans de comunicació, s'ha referit a una de les seves preocupacions recurrents: el refús a la dictadura del relativisme. I complementàriament, la denúncia dels intents de recloure la religió a l'àmbit privat. Una tendència que no és un fenomen aïllat de Gran Bretanya, sinó que és molt comuna a la resta de països europeus. També aquí, on una part de l'esquerra política continua ancorada en els esquemes rancis i obsolets d'abans de la Guerra Civil.
El proper viatge del Sant Pare és, precisament, a Santiago de Compostel·la i Barcelona. Els preparatius estan molt avançats i caldrà veure quina és la resposta de la societat catalana. La unió dels elements extraordinàriament atractius de Gaudí i la Sagrada Família convertiran Barcelona i Catalunya en un aparador del món. També, al mateix temps, la mil·lenària Església catalana.
