Quan es parla dels efectes nacional-catolicisme, el llarg i pervers maridatge entre el règim franquista i l'Eglésia catòlica durant prop de quaranta anys, sovint s'associa als aspectes morals, doctrinals o a la repressió que van patir els sectors més oberts del cristianisme i de l'oposició democràtica.
En canvi, s'oblida que uns altres cristians, els protestants, van ser perseguits i reprimits amb una gran duresa: pastors afusellats, escoles tancades, atacs contra temples, empresonaments, cultes clandestins i escarnis. Fins i tot no podien enterrar els seus difunts fora del ritus catòlic. I que, per exemple, la primera església cremada a Barcelona no va ser un temple catòlic sinó protestant.
Tots aquests detalls i molts altres d'un gran interès s'inclouen en el llibre "Les Esglésies Evangèliques històriques de Barcelona (1876-1978)", de l'historiador Federico Vázquez Osuna. L'obra es va presentar oficialment fa uns dies al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, en un acte presidit per l'alcalde Hereu que va esdevenir un merescut acte de reparació i rehabilitació històrica. En un gest de reconeixement encomiable, l'alcalde va anunciar que aviat un carrer de la capital catalana serà dedicat a Martí Luter, el fundador del protestantisme.
Els protestants o evangèlics catalans estan acostumats a la persecució. De fet, la van sofrir des del segle XVI fins la segona meitat del segle XIX. Primer la inquisició i després les autoritats civils i eclesiàstiques van fer tot el possible per impedir el culte, les activitats i el normal desenvolupament de les esglésies protestants. Després del breu parèntesi de la II República encara es va intensificar més l'acarnissament i el protestantisme es va veure abocat a la clandestinitat fins que, l'any 1967, es va reconèixer la llibertat religiosa gràcies als nous aires del Vaticà II i a la ferma postura de Pau VI.
El protestantisme a casa nostra ha fet des de sempre, malgrat les penoses condicions en què ha viscut, una opció de catalanitat, com ho demostren les traduccions del Nou Testament i del catecisme dels metodistes en ple segle XIX. En aquests moments potser no hi donem prou importància al fet que l'any 1832 la Societat Bíblica Britànica i Estrangera de Londres decidís impulsar la traducció al català del Nou Testament, que es va titular Lo nou Testament, de cara a la normalització del català. D'aquest llibre se'n van editar 20.000 exemplars.
Avui, amb l'eclosió de la immigració i l'arribada de milers de cristians evangèlics dels països centreamericans i sudamericans han sorgit una munió de temples i esglésies protestants que usen gairebé exclusivament el castellà. Els responsables del protestantisme a Catalunya malden amb abnegació i convenciment perquè coneguin la cultura catalana i s'identifiquin amb la nostra identitat. Un altre servei al país del protestantisme català.
