Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 20 de de març del 2012 | 16:31
Crònica · Anàlisi política
Marc Sanjaume

Salmond té una pedra a la sabata

El líder de dels liberaldemòcrates ("libdem") escocesos, Tavish Scott, s'ha tret un as de la màniga contra el projecte independentista d'Edimburg en forma de reivindicacions localistes.

Scott, juntament amb el seu col·lega i diputat Liam McArthur, ha enviat una esmena al procés de consultes del projecte de llei sobre el referèndum d'independència que planteja el Govern d'Edimburg per al 2014, en què defensen el dret de decidir de les seves circumscripcions: les Illes Shetland i Òrcades.

L'arxipèlag de Shetland i les illes Òrcades no sumen ni 40.000 habitants, però tenen una història pròpia força curiosa. Situades al nord d'Escòcia —Shetland és una regió subàrtica— formaren part d'Escandinàvia fins al segle XV, quan passaren a la Corona escocesa; encara conserven tradicions provinents dels víkings i una variant dialectal de l'scots amb un bon nombre de paraules i expressions de la llengua norse.

Malgrat que el 1998 votaren a favor del Parlament escocès, aquestes illes han mantingut un caràcter especial. Al final dels anys 70 hi sorgí un moviment independentista fort, inspirat en els models de l'illa de Man i les illes Faroe (Dinamarca), que el mateix SNP respectà decidint no presentar candidatura en benefici dels independentistes locals. En tot cas, res de tot això seria gaire rellevant si no fos perquè les illes Shetland allotgen les reserves de petroli i gas d'Escòcia i un dels jaciments més importants d'Europa. L'habilitat de Tavish Scott ha estat, doncs, posar contra les cordes el Govern d'Edimburg plantejant una reivindicació localista que passaria per oposar-se als plans sobiranistes del primer ministre i per demanar més beneficis per l'extracció de petroli i gas. Una demanda que mina alhora la unitat d'Escòcia i l'argument econòmic dels secessionistes.

Ara bé, la reivindicació d'Scott té un component estratègic important i, malgrat que les illes Shetland són el seu feu, podria no ser compartida per la resta de la circumscripció. Els libdem estan en hores baixes després de passar de 16 a 5 diputats a les darreres eleccions a Holyrood; el pacte amb Cameron a Londres els ha passat factura, i l'esmena presentada aquesta setmana podria ser, tal com dèiem, una mera maniobra populista. El diputat de l'SNP Rob Gibson ha recordat aquests dies que la majoria d'habitants de l'arxipèlag declaren sentir-se escocesos i donen suport al Parlament de Holyrood.

Ara bé, diversos elements fan pensar que la qüestió es podria convertir en un problema per als plans de Salmond. En primer lloc, l'argument econòmic per la independència es basa en gran mesura en les reserves de petroli i gas, si aquestes queden en entredit i han de ser negociades amb els habitants de les illes Shetland (Scott demana un quart dels beneficis) hi podria haver una certa confusió entre l'electorat independentista.

En segon lloc, el procés de centralització administrativa seguit pel Govern de l'SNP des del 2007 és un fet que no ha agradat gaire a les regions perifèriques; la reivindicació d'Scott podria animar la resta de regions a demanar més descentralització en una Escòcia independent. En tercer lloc, si el Govern de Salmond insisteix en una frontera "permeable" amb el Regne Unit en un escenari d'independència, o de devolució màxima, l'arxipèlag podria demanar un estatus similar. Així doncs, a mesura que s'acosten les negociacions decisives entre Londres i Edimburg, queda palès que el camí cap a la independència és, com a mínim pedregós, qui havia dit que seria fàcil?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat