El Congrés de l'SNP el passat cap de setmana a Inverness ha acabat d'encendre totes les alarmes a Westminster. L'èxit de l'aplec anual dels independentistes escocesos i l'energia amb què els líders del partit afronten el mandat no fa cap gràcia al gabinet de Cameron.
Tot i que les enquestes situen el suport a la secessió al voltant del 30% la sensació és que la independència és una opció creixent. L'unionisme al Parlament escocès s'ha limitat a escandalitzar-se una altra vegada davant de l'anunci de Salmond de celebrar un referèndum el 2014, però no disposa d'una estratègia sòlida per contrarestar l'avenç secessionista. El cap de setmana passat els líders de l'SNP insistiren en què el referèndum serà amb una butlleta de dues preguntes: la primera farà referència a la secessió i la segona a la sobirania fiscal. Segons avançaren fonts del partit, les dues preguntes serien de Sí/No.
A les illes britàniques comença a imposar-se una idea: són un Regne cada vegada més desunit
Davant la inoperància de laboristes, liberals i conservadors al Parlament escocès sembla ser que Westminster vol agafar la paella pel mànec. Després de la constitució d'una comissió per analitzar els possibles costos i la legalitat d'una hipotètica secessió, ara Londres podria estar preparant un referèndum que es convocaria abans de les dates que proposen a Edimburg. La portaveu de Downing Street negà que hi hagi cap moviment en aquest sentit, però diversos membres del Govern britànic haurien afirmat que Londres planeja preguntar als escocesos si volen continuar essent membres del Regne Unit en una pregunta simple que també seria de tipus Sí/No. És per això que a Inverness Salmond reiterà que el seu Govern és ara mateix al "seient del conductor" i que no permetrà que ningú més decideixi el quan i el com del referèndum.
El cert és, però, que si es confirmés la jugada de Westminster podria acabar perjudicant els seus mateixos interessos. Els partidaris d'organitzar el referèndum fent una coalició unionista fora d'Escòcia argumenten que permetria aturar les aspiracions de l'SNP i que, a més a més, aquest podria ser legalment vinculat ja que la sobirania recau al Parlament de Londres. Però algunes veus ja han alertat que si s'organitzés des de Londres el resultat podria decantar-se a favor de l'opció secessionista ja que es veuria com una imposició aliena a la política escocesa. D'altra banda, la coalició unionista a Westminster podria deixar en una posició molt feble els mateixos unionistes escocesos que haurien d'admetre una certa derrota al no haver pogut contrarestar el moviment secessionista ells sols. Sigui com sigui, a les illes britàniques comença a imposar-se una idea: són un Regne cada vegada més desunit.
