Per aquest motiu des del col·lectiu Joan Creixell ens preocupa que, tot i que les declaracions del president hagin estat manipulades, aquestes es facin públiques pocs dies abans de la Via Catalana cap a la Independència. Algú va preveure si això era mobilitzador o desmobilitzador? Cadria, doncs, que el president modifiqui la seva política de comunicació que provoca males interpretacions i nerviosisme en els sectors més mobilitzats i il·lusionats del país. 

Hem dit, des d'aquesta crònica i diverses vegades, que l'Estat només pot reaccionar de dues maneres: o entra en la remor de sabres o ofereix una pastanaga en forma de suposades concessions en el camp del finançament, les infraestructures i la llengua. Cal no caure en el parany. Aquests plantejaments ja no serveixen, el poble de Catalunya ha donat un gran pas endavant cap a la sobirania i no acceptarà propostes que ens retornin al passat.
Espanya intentarà endarrerir el procés, refredar la voluntat dels catalans, diluïr la reivindicació. No podem cedir ni un pam"
El peix al cove en la negociació continuada, l'estia i arronsa, el coitus interruptus... tot això està enterrat. Ara el que volem els catalans és el dret a decidir i si el poble, per majoria, decideix la secessió d'Espanya hem de centrar tots els nostres esforços en les estructures d'Estat, en crear els serveis socials educatius i sanitaris que una societat com la catalana es mereix i que, per descomptat, es pot pagar en cas de no patir l'espoli. És més: tenim el dret a decidir els nostres destins sense interferències i a construir la nostra realitat nacional en el camí d'una Europa unida de debò i forta.

Espanya és el problema. I allò que intentarà és endarrerir el procés, refredar la voluntat dels catalans, atemorir-los, cansar-los, diluïr la reivindicació. I en aquest punt és on els catalans no podem cedir ni un pam. Ara hem posat en marxa la nostra història, un nou retrobament, una gran il·lusió col·lectiva, una gran transició nacional que, com diu el president Mas, no té aturador.

Som-hi tots, doncs, a la via catalana per la Independència. I que sigui aquesta una de les darreres grans mobilitzacions. Perquè allò que toca fer ara és construir les infraestructures d'Estat i l'Estat final, i passar a convertir-nos els catalans en agents visibles al panorama internacional i fer la nostra contribució a la comunitat de les nacions lliures del món.