El deute de la Generalitat en finalitzar el 2010 ascendeix a 40.600 milions d'euros, l'equivalent al 15,4% del PIB català. I a la caixa hi ha prop de 2.000 milions d'euros de liquiditat. Hi ha però, factures al calaix per valor d'entre 700 i 800 milions d'euros que també s'hauran de pagar. Corresponen a deutes amb la sanitat concertada per serveis prestats al Servei Català de la Salut, que encara no han pogut pagar-se per falta de liquiditat. En canvi, en la segona gran partida de despesa pública, educació, el calaix de les factures és pràcticament buit perquè les nòmines les paga directament el departament d'Educació.
D'altra banda, hi ha una partida també important, la referent a la justícia, que es fa càrrec de la justícia gratuïta dels ciutadans amb els advocats d'ofici. Des de l'octubre que la conselleria no pot pagar el 100% dels honoraris, i va pagant prop del 30% cada mes. Havia de liquidar el deute al desembre, però no ho va poder fer, i es va comprometre a fer-ho aquesta setmana, abans del dia de Reis.
I finalment, el nou executiu té sobre la taula un altre deute proper, el dels bons de la Generalitat que vencen el novembre de 2011, i que representarà pagar un 7,75% per cada 1.000 euros en concepte d'interessos per al comprador i per a l'entitat financera que els va comercialitzar.
En aquest context, Catalunya com a país ho tindrà molt difícil per recuperar la confiança dels mercats internacionals, és a dir, per aconseguir finançament exterior. I no pas perquè les seves finances estiguin en pitjor situació que les de l'Estat, sinó perquè els mercats calibren les seves inversions segons paràmetres estatals i previsió d'ingressos d'aquests. En el cas de Catalunya el seu deute és del 15,4% del PIB, i el de l'Estat, del 60%. Però els mercats confiaran més en Madrid, perquè rebrà molts més ingressos per la via impositiva. Catalunya recapta ben poc en matèria d'impostos, i a més, perd un 10% del seu PIB a causa de l'espoli fiscal. Per tant, la imatge que en tenen els inversors exteriors és la d'un govern que ingressa poc i a més, ha de contribuir molt més a la caixa comuna de l'Estat.
El recentment estrenat president, Artur Mas, ha situat al capdavant d'Economia un acadèmic de prestigi internacional, Andreu Mas Colell, que ja va participar del darrer govern de Jordi Pujol. Sobre aquest home recaurà el pes de la presa de decisions més transcendents per a l'executiu, perquè des de la seva conselleria es reparteixen els pressupostos, i també es reajusten quan van mal dades. I també serà Mas Colell qui, a partir del 2012, haurà de posar sobre la taula les xifres pertinents per negociar aquest "pacte fiscal català" que ha promès CiU.
