L'estiu del 2007, el serial polític català se centrava en allò que Madrid havia de garantir respecte al nou Estatut, el que el 2006 havia ratificat el poble català. Es parlava aleshores de les paraules màgiques "bilateralitat" i "ordinalitat". El 2008, sense ni un sol avenç en el desplegament estatutari, l'estiu va portar la promesa del traspàs del servei de Rodalies de Renfe, que ha arribat, en condicions penoses, el gener del 2010.

I el 2009, la temàtica estival va ser el finançament contingut en l'Estatut, que com se sap, ha acabant essent una reforma de la Lofca aplicable a totes les comunitats autònomes. El juliol de l'estiu passat, ERC, PSC i ICV es congratulaven de l'èxit de la negociació amb Madrid: 3.885 milions d'euros de reducció de l'espoli fiscal català gràcies als acords amb l'executiu de Zapatero per desenvolupar un nou model de finançament, cinc punts per sobre de la mitjana espanyola d'inversions estatals.

Les previsions de la Generalitat eren encara més optimistes que les del pacte, i el gener d'aquest 2010, l'executiu català presentava un estudi sobre la reducció del dèficit fiscal català entre el 24% i el 30%, que en xifres absolutes es traduïa en 4.560 milions d'euros. L'estudi provenia de la conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, elaborat per l'economista Alfons Garcia Martínez, assessor del conseller Josep Huguet.

s cert que la xifra aconseguida podia ser un primer pas per resoldre l'espoli fiscal històric, més encara si ho comparem amb el resultat del pacte del Majèstic entre CiU i PP, que donava un resultat de 259 milions de retallada de l'espoli. Però com moltes altres coses, la xifra ha resultat ser falsa. I així s'ha arribat a l'estiu del 2010, quan l'Estat reclama que li siguin retornats prop de 700 milions d'euros que falten de la recaptació a causa dels efectes de la crisi, i que els ajuntaments també hi contribueixin. Barcelona, per exemple, ha d'enviar a Madrid un xec de 94 milions d'euros.

I per descomptat, els efectes de la sentència del TC encara s'han de sumar. Econòmicament l'Estatut ja ha fracassat, i nacionalment, encara més. Fa un mes llarg de la manifestació massiva del 10-J, però la resposta política dels partits catalans que podria esperar el poble català encara no ha arribat. La suposada unitat ha resultat, com sempre, falsa, i amb les eleccions catalanes al tombant de l'estiu la campanya ja fa temps que ha començat. Retrets, acusacions i batusses polítiques impedeixen qualsevol resposta unitària. I aquest és el nou serial de l'estiu del 2010.