A Pedro Solbes només li queda escriure el darrer acte de la telenovel·la. Ha aconseguit mantenir la tensió des del primer moment, i els actors que havia contractat per als papers principals, entre ells el president andalús, han donat bon resultat. La darrera intervenció de Chaves es mereix l'ovació del públic: divendres passat va defensar que hi hagi un increment "sensible" dels 7.000 milions d'euros extra que el ministre va insinuar que posaria sobre la taula per al nou sistema de finançament. Això a repartir entre disset, i si Chaves protesta, bé caldrà fer un gest i engreixar una mica la xifra, oi? Total, que el PSC potser també s'apunta al teatre i escenifica una dura negociació per esgarrapar uns calerons més i poder explicar als companys de govern que s'han enfrontant al govern amic. ICV potser els ajudarà, i ERC, penjada d'una xifra que la pot posar en un compromís mortal davant el seu electorat, s'ho mira contenint la respiració.
Els números encara no són públics, Solbes només va anunciar, entre una riota estúpida, que "la xifra està més a prop dels 7.000 que de zero". Les projeccions fetes pel conseller Antoni Castells preveuen que 12.000 milions és la quantitat mínima que ha d'aportar l'Estat al sistema per complir el model que estableix l'Estatut i sense que minvin les aportacions que actualment reben els territoris menys desenvolupats. Si partim de la premissa que a Catalunya, com a molt li correspondrien el 20% dels recursos extra, la xifra amb què treballa el govern català serien 2.400 milions d'euros, força més que els 1.400 que surten si la xifra de partició són els 7.000 milions que va insinuar Solbes.
Tot i així, sembla del tot descartat que l'executiu espanyol faci aquest salt, i podria ser que després d'escenificar dures negociacions i durs esforços en plena crisi econòmica, la xifra final fos entre 8.000 i 9.000 milions. Així, a Catalunya li pertocarien, si es complís l'optimista 20% del pastís, 1.600 o 1.800 milions d'euros respectivament. Val a dir, però, que les converses del ministeri d'Economia amb els territoris no són tant per discutir els diners addicionals que aportarà l'Estat sinó per com es distribuiran a través dels diferents fons i criteris que estableix el nou sistema i que han de complementar el cistell d'impostos.
Per això, Catalunya corre el risc de deixar-se entabanar de nou i acceptar una xifra que és del tot insuficient, com ja han denunciat ERC i CiU. Tot i així, els republicans saben que si la xifra s'acaba acostant als 2.000 milions, entraran en una fase molt perillosa per decidir el sí o el no. En canvi, per al PSC és l'escenari ideal. Ara apresten una mica, escenifiquen la negociació i esgarrapen uns milions de més. I qui diu que no més diners tal com està el pati? Doncs ERC té la difícil tasca de plantar cara si efectivament troba que el finançament no és una millora substancial, i si li dóna el vist i plau, preparat un bon argumentari.
