Si mai algú ha pensat que el ministre d'Economia, Pedro Solbes, parla sense haver reflexionat abans o pren decisions a la babalà, a diferència d'alguna ministra de Zapatero conegudíssima a Barcelona, s'equivoca. És prou intel·ligent, coneixedor de l'entorn econòmic en què actua i ben relacionat amb el món acadèmic que li pot ser d'utilitat per defensar els seus interessos.
El cas de les balances fiscals, que es van deixar de publicar l'any 1996 en època del PP, en són un bon exemple. El ministre Solbes sempre ha rebutjat de ple el criteri de balança fiscal territorial, defensat sempre des de Catalunya, perquè a l'hora de fer els càlculs té en compte ingressos tributaris s'imputen al territori on es localitza l'activitat sotmesa a gravamen i la despesa en el lloc on es realitza aquesta. La seva gran aposta és la balança individual, que té en compte els individus, amb independència d'on visquin. Lògicament, amb aquesta metodogia de càlcul es pot dissimular una mica més l'espoli fiscal que pateixen els Països Catalans. Però Solbes, com també Rodrigo Rato, considera que la sobirania fiscal és única de l'Estat, que Catalunya no té dret a reclamar una part de la quota d'impostos, si la té és perquè graciablement l'Estat li ha volgut donar. I certament, té raó, Catalunya no és sobirana fiscalment. El problema de Solbes, però, és que una comissió d'experts de l'Instituto de Estudios Fiscales, entre els quals hi havia l'economista de la UPF Guillem López Casasnovas, va determinar fa un any que hi ha dues metodologies possibles per calcular les balances fiscals. I aquí és on Solbes té el problema, perquè si l'Estat publica de manera oficial les balances, estaria donant carta de naturalesa a una reivindicació històrica de Catalunya com és el càlcul del dèficit fiscal en funció del territori i no dels individus, el que equivaldria en part a acceptar aquella sobirania compartida.

Però Solbes és intel·ligent, i ha pensat una fórmula per espolsar-se responsabilitats. Responent a una pregunta de CiU al Senat sobre quan publicaria les balances, el ministre va transaccionar una resposta per la qual el seu ministeri, a través de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF), es comprometia a posar a disposició dels investigadors les xifres disponibles per al seu càlcul, que pertanyen a la Intervenció General de l'Administració l'Estat (IGAE), de l'Agència Estatal Tributària i Institut Nacional d'Estadística (INE). Ningú no sap si es farà un concurs públic o una adjudicació a dit. En tot cas, sona el nom d'un dels membres de la comissió d'experts que va fer l'informe, Ezequiel Uriel, el més ferm opositor al càlcul de la balança fiscal segons el mètode que reivindica Catalunya. Si aquest senyor i el seu equip se n'encarreguen, Solbes podria estar ben tranquil.