O dit d'una altra manera, i si cada govern autonòmic tingués competències per gestionar els seus impostos i atendre les seves necessitats i ambicions amb els diners que aporten els seus ciutadans en el seu territori?s a dir, i si tots els territoris de l'Estat es regissin pel sistema de concert econòmic? Doncs que Catalunya, el País Valencià i les Illes, que arrosseguen un espoli fiscal històric, reduirien considerablement aquesta situació d'agressió i haurien suportat molt millor la crisi. El cas d'Euskadi i Navarra ho evidencia, només cal mirar els seus indicadors de crisi -atur, empreses en fallida, inversió pública, nivells de protecció social, etc.- per veure els resultats d'un sistema de concert econòmic.
Malgrat els avantatges polítics, econòmics i socials d'aquest pas intermedi entre el sistema de règim comú i la plena sobirania fiscal d'Estat, mai no ha estat una prioritat dels governs dels Països Catalans. En el cas valencià i balear, no ha format part del debat, i a Catalunya se n'ha parlat just quan el model de finançament de règim comú ja estava manegat a Madrid. CiU mai no va gosar apostar-hi de forma seriosa quan governava, i només des de l'oposició va fer-ne bandera temporal, fins que ERC va recordar que és aquesta formació qui l'ha reclamat sempre. Però aviat el tema va perdre interès i no s'ha tornat a posar sobre la taula.
Però ara, i curiosament des de Madrid, la professora María Gómez Agustín defensa una reforma radical del model de finançament per contenir el dèficit de les autonomies. En un estudi per encàrrec de la patronal Foment del Treball, l'acadèmica planteja generalitzar els concerts: que totes les autonomies fossin com Euskadi o Navarra, que ingressen i gasten en funció del que recapten els seus ciutadans. Amb les dades d'aquest estudi, la patronal catalana denuncia l'augment del deute de les comunitats en els últims anys, causat per la manca de vincle entre les despeses i els ingressos, i reclama una solució definitiva a la qüestió del finançament autonòmic.
L'endeutament de les comunitats autònomes s'ha multiplicat per quinze en els últims 25 anys, i ha passat de representar un 2,7% del PIB l'any 1984 a l'11,2% el 2009. En el mateix temps, l'Estat ha multiplicat el seu deute per quatre, xifra que, malgrat no ser tant alta, també és una mostra d'ineficiència, segons l'autora de l'estudi, perquè en aquest temps l'Estat ha transferit múltiples competències en matèries com les polítiques de sanitat, d'educació, de cultura i d'habitatge, entre d'altres.
Més clar, l'aigua, doncs. I ja és un pas important que una patronal com Foment tregui a la llum aquest estudi i es mostri una mica bel·ligerant amb una qüestió que, de fet, toca directament les garrofes de l'empresari.
