La proposta estrella de la campanya electoral de CiU, que es veu vencedora amb l'única incògnita de si podrà governar amb prou majoria com per no dependre d'altres formacions o si necessitarà suport extern o intern, és un "pacte fiscal català". Un acord amb el govern de Madrid sobre la gestió dels diners que genera Catalunya, un pas endavant respecte al minso model de finançament que es regeix per la Lofca que ofereix l'Estatut. Però no és en cap cas un sistema de concert econòmic com el basc i navarrès. Per a CiU, reivindicar aquest pacte fiscal és la primera etapa del "viatge del dret a decidir", malgrat que és plenament conscient que l'executiu espanyol no està disposat a cedir ni en la sobirania fiscal del país ni molt menys en la sobirania nacional.
Segons el líder de CiU, Artur Mas, la seva proposta és un pacte fiscal i no pas un concert econòmic perquè "no es tracta de reproduir la fórmula estricta del País Basc". I té raó, el pacte fiscal a què pugui aspirar Catalunya com a fruit d'una negociació bilateral Estat-Generalitat no pot sortir-se del guió constitucional a què sotmet la Lofca -la llei de finançament de les comunitats autònomes-, i per tant, no serà més que un altre peix al cove enverinat. Un concert econòmic és ara per ara, tot i que CiU situa aquesta fita en el 2012, una utopia. Amb els diners Madrid no cedeix, i la mamella catalana, que aporta el 18% de la caixa espanyola, és massa important com per deixar-la escapar. El 10,5% del PIB català s'escapa cada any amb el pont aeri. I encara se n'escaparà més si la crisi econòmica s'allarga massa més. D'entrada, les retallades en infraestructures afecten de ple Catalunya, i com sempre passa, els "més solidaris" acabaran pagant els excessos dels suposadament més pobres d'Espanya.
CiU ha de parlar clar. De moment, només promet aquest pacte fiscal i assegura que quan arribi al govern posarà en marxa un estudi intern per tenir-ho tot "perfectament planificat". I aleshores explicarà a la societat catalana per què Catalunya necessita un nou model de finançament. s evident que el sistema actual escanya l'economia del país, però això se sap des de fa dècades, concretament des que es va segellar el pacte de la Transició. I també CiU haurà d'explicar per què aleshores va pactar amb Zapatero la retallada de l'Estatut, que per cert, va incloure una retallada considerable del sistema de finançament que el Parlament de Catalunya havia aprovat.
