s un dels esdeveniments esportius més importants del món i aquest any, de les 21 etapes, 4 trepitjaran territoris de parla catalana. s, sens dubte, un èxit del nostre país i de l'esport català i la il·lusió amb que es viu contrasta amb els nervis creixents que mostren els mitjans espanyols.
No obstant, és una situació lògica. Però tot i així, no deixa de sorprendre. Els mitjans espanyols segueixen cometent el pecat endèmic que els identifica. s a dir, creació i destrucció de mites a velocitat espacial i menyspreu i falta de respecte per la resta d'esportistes que no són "dels seus". Són els mitjans, molt més que no pas els propis protagonistes, els que han alimentat i exagerat la suposada guerra fratricida Contador-Arsmtrong. En aquest mateix esclat, han conduït el descens als inferns de Lance Armstrong, el millor ciclista de la història -o membre del grup dels millors- batejant-lo com a un nou diable de l'esport mundial, gelós de Contador i autor de totes les maldats possibles per perjudicar el ciclista espanyol. Armstrong ja no és aquell que ha guanyat 7 Tours, que ha superat un càncer i que, a hores d'ara, encara no ha donat mai positiu en cap control antidopatge. Si Contador no triomfa, la culpa és del clan que encapçalen Armstrong i Bruynnel.
Al mateix temps, la idolatria desmesurada i antiprofessional mostrada a Contador implica una falta de respecte latent cap a altres campions espanyols, Carlos Sastre i Óscar Pereiro. Però és clar, ells no representen la bandera de l'ídol castís i això, ara per ara, els condemna. Contador és jove, guapo i triomfador, és la referència de la projecció internacional de l'esport espanyol a i es troba abonat -o empès- a la causa, apareixent públicament en les fotografies que llancen als polítics de torn cap a l'èxit. s, ni més ni menys, la figura de l'èxit, i en aquest context ell -o el seu entorn- s'hi troben a gust. I per això, quan algú gosa tocar-lo, rep.
Deixant de banda les maniobres mediàtiques que creen estats d'opinió fins i tot dins del nostre àmbit, el Tour escenifica la projecció mundial dels territoris catalans. I tot això esquivant la tant estesa actitud xovinista dels francesos. No oblidem que la Vuelta a Espanya fa anys que menysté les carreteres catalanes. s cert que el Tour genera problemes inacabables de trànsit, molèsties entre veïns, queixes per les despeses públiques que demana. Però també és cert que els estudis -els oficials, això sí- estimen que la inversió feta per guiar el Tour per Catalunya es recupera i que el cost inicial multiplica per 30 l'impacte econòmic a nivell publicitari. Una altra cosa és saber què es fa amb aquests calers recuperats.
