Definitivament ha quedat enterrat el futbol apàtic, defensiu, intransigent i monòton. s l'hora dels valents, dels atrevits, dels que gaudeixen jugant, dels ofensius, dels que juguen per l'espectacle. Anys enrere el futbol va viure una època grisa, en que els equips defensius passaven per sobre dels ofensius.
Sí, és clar, ja fa algunes temporades d'això, però les èpoques, les eres, no es canvien d'avui per demà. Darrerament ja hem viscut el Barça de Rijkaard i Guardiola, l'èpica dels equips anglesos, els gols de les lligues francesa i alemanya i, perquè negar-ho, la victòria espanyola a l'Eurocopa filla del bon futbol.
Però és que per assegurar-se del pas d'una època a l'altra, cal confirmar els canvis, cal assentar les bases del nou futbol, cal enterrar els fantasmes del passat. I en això, l'aposta descarada del Barça pel futbol ofensiu -que ha marcat el camí a molts altres- i l'emoció i transcendència que impregnen a cada jugada els equips anglesos, han possibilitat el canvi. I aquesta Lliga de Campions és el tauler on s'escenifica el nou ordre mundial dominant.
Què més cal dir de l'eliminatòria entre el Chelsea i el Liverpool. Oh! Apassionant! Certament s'han trencat clixés tàctics, però en bé de l'espectacle. Al terreny de joc, dos equips que volien passar a les semifinals i per guanyar, al futbol, s'han de marcar gols. El Liverpool, lluny d'ensorrar-se, va fregar la remuntada en dues ocasions. I Rafa Benítez va fer bona la dita que, en castellà, assegura que lo mejor es enemigo de lo bueno'. Sense Gerrard i substituint Mascherano i Torres en els moments decisius, el seu equip va estar a punt de guanyar al camp del Chelsea.
Pels londinencs, Guus Hiddink ha demostrat, de nou, que és un dels millors entrenadors del món. Amb pocs mesos, als plantejaments tàctics hi ha sumat la recuperació d'homes clau com Lampard i Drogba. El Barça ja pot prendre nota del que l'espera a les semifinals. Si bé és cert que els de Guardiola poc han de témer si mantenen la personalitat demostrada fins ara. L'espectacle ofert a la lliga i a la Champions mereix recompensa. I l'ambició i humilitat mostrada per l'equip garanteixen que la semifinal europea i el duel final contra el Madrid a la lliga seran espectaculars i dignes de les pàgines de bon futbol.
Per afegir-hi envergadura emocional i poètica, aquest Barça -com la majoria d'equips anglesos- s'ha deixat estar de punyetes, d'allò que en deien dosificar esforços, prioritzar objectius; vaja, arraconar competicions. Des dels primer dia Guardiola va assegurar que jugarien per guanyar-ho tot, com abans. Per això hi són les competicions. Al Barça ara l'espera un calendari orgàstic. Dissabte, Getafe. Dimecres, Sevilla. Dissabte, València. Dimecres, Chelsea. Dissabte, Madrid. Dimecres, Chelsea. Dissabte, Vila-real. Dimecres, final de Copa contra l'Athletic -canvieu algun dimecres per algun dimarts i algun diumenge per algun dissabte. I a partir d'aquí, esprint final a la lliga i possible final de la Champions.
L'encert puntual, el domini psicològic, les lesions... tots aquests detalls transformaran l'èxit en fracàs o al revés. Un cop més però, aquesta Tribuna llança un elogi als que estimen l'esport. Glòria als valents! I darrerament el Barça i els equips anglesos s'han erigit en portadors de la bandera del nou futbol. Per ells l'èxit!
