Aparentment no. Les declaracions de l'entrenador del Barça mai sonen més fort que els tambors de guerra i sempre ballen en la direcció que interessa al club. Quan parla i apareix en públic, defensa el Barça i deixa els interessos col·lectius per davant dels personals. Aparentment no està emprenyat, però la realitat és una altra.
Almenys té motius de sobres per córrer amb la mosca darrere l'orella amb la gestió de Rosell, Bartomeu i companyia. La llista d'aparents desgreuges és llarga. Guardiola només demana un fitxatge -prioritari-, el de Cesc. Bartomeu assegura que aquest serà un fitxatge fàcil. Cesc no ve i algunes veus alerten que Rosell no ha fet tot el possible per fitxar-lo -Guardiola públicament defensa la gestió del club en aquest cas. En la llista de baixes el club ven Touré i Txigrinski, dos jugadors que l'entrenador volia. Sobta el cas de l'ucrainès, venut per 15 milions perquè "el club necessita diners per pagar les nòmines dels treballadors".
Al cap de poc el Barça fitxa Adriano per un preu que, entre fixes i variables, frega... els 15 milions! A qui dels dos prefereix Guardiola? A Corea diu que Messi no jugarà i al cap de poques hores s'ha d'empassar les seves paraules perquè algú l'informa que les coses no van així. I finalment la jugada amb Ozil. El club filtra que han arribat a un acord amb el Werder Bremen i amb el jugador alemany. Tancar el fitxatge depèn exclusivament de Guardiola. Què significa això? Que si l'entrenador diu que no i Ozil triomfa en un altre club el marró' -innecessari- se'l menja Guardiola. s molt lleig deixar Guardiola despullat públicament.
Una altra qüestió, i aquí potser és on comença tot plegat, és la resolució del contracte de Guardiola. Si tot estava tancat amb l'anterior president, si s'havia arribat a un acord de paraula -suficient per Guardiola- perquè s'ha embolicat la seva concreció? No està gens clar. L'entrenador tenia pactades les condicions de la seva continuïtat. Ningú li podia qüestionar cap petició i, està demostrat de sobres, Guardiola no demanava res que perjudiqués el club. Perquè es va demorar tant la seva firma? Algú volia retocar l'acord inicial? No s'entén que Pep Guardiola i Sandro Rosell no es posessin d'acord de seguida i signessin.
No havia de ser el Ferguson del Barça i aguantar una pila d'anys al càrrec? Perquè acaba renovant per només una temporada amb la sensació (1) que l'acord s'ha tancat en fals? Més sensacions (2). El club i l'entrenador viuen en un clima de guerra freda que es mou al ritme d'un pols personal. Última sensació (3). Per ara, el seny calma les aigües.
