En plena Transició de la dictadura a la democràcia, a finals dels anys 70, quan el president espanyol era Adolfo Suárez, l'Estat va apostar per donar ales al PNB. Madrid pensava que la formació nacionalista seria una bona cunya contra una ETA que no parava de créixer i d'atemptar. El PNB va saber aprofitar aquest ajut -financer i polític d'Espanya-, es va convertir en el primer partit d'Euskadi
i durant tres dècades cap poder de l'Estat s'ha imaginat la gestió del conflicte basc sense el concurs del PNB instal·lat al Palau d'Ajuria Enea. Però el Partit Nacionalista Basc ha deixat de ser útil.
A les últimes eleccions autonòmiques, el rei mateix, va animar a populars i socialistes a unir forces per expulsar els penebistes del govern. Madrid li ha pres la mida a la formació fundada per Sabino Arana el 1895: coneix els seus trucs, les seves febleses, les seves necessitats i s'ha cansat de la seva tradicional i calculada ambigüitat. No vol un PNB sobiranista a l'estil d'Ibarretxe, si no un PNB autonomista, moderat i a l'oposició. Els partits espanyols s'han fet càrrec directament de l'autonomia basca.
Espanya li ha retirat al PNB la confiança que li va donar trenta anys enrere i com apunta un dels seus principals pensadors, l'advocat Txema Montero, el PNB està assumint que "ja no és el partit, sinó un partit". El pèndol del PNB sempre ha oscil·lat entre l'ideal patriòtic -lluitar per la independència d'Euskadi- i el "peix al cove" -la gestió institucional. I el PNB s'ha acostumat a ser un partit de poder.
No entén la seva pràctica política si no controla les institucions del país i la prioritat d'Iñigo Urkullu és recuperar el govern basc. Però ho vol fer sense practicar un discurs abertzale. Urkullu aposta per la responsabilitat. s tant responsable que està disposat a pactar el que calgui amb els que neguen l'existència de la nació basca, els que han acordat i aplicat la llei de partits que il·legalitza milers de ciutadans i amb els que, en definitiva, han desallotjat del govern el PNB a través "d'un cop institucional". A l'Alderdi Eguna celebrat fa uns dies, Urkullu ha assegurat que populars i socialistes "volen que Euskadi no doni problemes, que sigui una comunitat més d'Espanya, sense diferències. Volen afeblir Euskadi, volen aigualir-la. Ens volen harmonitzar amb l'Estat. No treuen la ikurriña però al costat hi col·loquen la bandera espanyola. No suprimeixen l'euskera però li redueixen els ajuts..."
Malgrat tot això, l'actual líder del PNB està disposat a ajudar al PSOE perquè pugui aprovar els pressupostos espanyols per a l'any vinent: "Per responsabilitat institucional i per Euskadi, el primer és el primer. Si s'ha de negociar es negocia. Si és possible l'acord, acordarem. El PNB mantindrà les seves senyes d'identitat: la responsabilitat, l'estabilitat institucional i la defensa d'Euskadi."
Potser el millor negoci de la història del PNB seria fer just el contrari, actuar com a bascos irresponsables. El sostre electoral de l'any 2001, els 604 mil vots aconseguits per Ibarretxe a costa de fer front al nacionalisme espanyol demostren que la única manera de créixer políticament a Euskadi és comportar-se i actuar com abertzales, sense complexes ni peatges. En paraules de Menachem Begin, el líder de la resistència jueva que va combatre l'ocupació britànica de Palestina: "Un cos legítim, reconegut i `respectable' vol seguir sent legítim, reconegut i `respectable'. Un cos il·legal, militant i perseguit, s'esforça en assolir l'objectiu que fa que sigui certament militant i perseguit."
El dia que el PNB deixi de ser respectable a ulls d'Espanya els bascos estaran una mica més a prop de la independència.
