Feia molts mesos que ETA no escrivia res, quan el costum a l'esquerra abertzale és omplir fulls. L'últim comunicat, publicat el 5 de novembre, a banda de reivindicar una desena d'atemptats, apunta els paràmetres en els quals es mou l'organització en l'actual conjuntura política.
ETA recorda que está a punt de complir 50 anys i que continua viva. Un aniversari molt pròxim que voldria que Zapatero aprofités per reflexionar sobre una qüestió: després de mig segle d'existència, cap president espanyol ha pogut derrotar-la policialment. Per això, ETA està convençuda que hi haurà un nou procés de pau en el futur i, en referència als mandataris espanyols, pensa que no tenen més alternativa que buscar una sortida dialogada al conflicte basc: "Seuran un altre cop. Els farem seure novament per reconèixer d'una vegada els drets d'Euskal Herria".
També adverteix que "no es quedarà de braços plegats davant l'atac terrorista" d'Espanya i França. Acusa als dos Estats d'apostar per les il.legalitzacions, les prohibicions i la presó per "tancar totes les portes a l'esquerra abertzale, espantar als seus militants i pressionar als presos bascos". Davant aquesta situació, ETA avança que "la resitència contra l'opressió seguirà mentre els drets d'Euskal Herria no siguin reconeguts i respectats". I entre els seus objectius pretèn seguir colpejant a les policies espanyoles, a l'Ertzaintza i també a l'Opus Dei, com ha fet recentment amb la col.locació d'un cotxe bomba en la Universitat de Navarra, gestionada per aquesta prelatura personal catòlica i ultra-conservadora. ETA demana a la població basca que "s'allunyi de les seus i de les casernes dels enemics, inclosos els implantats per la Policia autonómica d'Espanya".
Coincidint amb el desè aniversari del Pacte de Lizarra, l'organització basca reivindica aquell acord entre abertzales per construir un "marc democràtic basat en l'autodeterminació".
Però les crítiques més àcides les reserva per al PNB. Critica que el partit d'Iñigo Urkullu recolzi els pressupostos espanyols, creu que busca un acord estratègic amb el PSOE i diu que la formació nacionalista ha fet seva la línia marcada per l'expresident, Josu Jon Imaz. En el comunicat, ETA repassa els últims pactes en materia econòmica entre socialistes i penebistes: el port de Pasaia, Euskaltel, el traspàs de la competència d'I+D i les jubilacions dels ertzaines. Un seguit de "nous negocis", assegura ETA, que "Iñigo Urkullu i els dirigents del PNB deixen curta a la mafia siciliana".
El text enviat als diaris Gara i Berria sitúa, en definitiva, tres claus polítiques: ETA no renuncia a un nou procés de negociació amb el govern espanyol basat en el reconeixement del dret d'autodeterminació del poble basc. Busca recomposar, ja veurem de quina manera, la unitat abertzale que es va aconseguir gestar el 1998 amb la Declaració de Lizarra. I, per últim, seguirà denunciant qualsevol acostament entre el PNB i el PSOE en clau autonòmica o econòmica. Mentrestant, el cicle de la violència continuarà actiu a l'espera de l'arribada de millors moments. Potser després de les eleccions basques del pròxim mes de març? Les cadires buides de la mesa de negociació continuen esperant que algú les escalfi.
