La política de "tolerància zero" desplegada pel Lehendakari Patxi López contra l'esquerra abertzale ha rebentat nombroses festes aquest estiu i ha tibat encara més l'ambient. A Euskal Herria els mesos de juliol i agost són sinònim de disbauxa i de passar-s'ho bé a pobles i ciutats. Els "San Fermín" de Pamplona
obren el foc i tot seguit prenen el relleu de manera successiva les "setmanes grans" de Vitòria, Sant Sebastià i Bilbao. Un calendari festiu intens i esquitxat també per les celebracions patronals d'una gran quantitat de municipis petits i mitjans.
Enguany el conseller d'interior, Rodolfo Ares, ha decidit que els seus ertzaines surtin també de festa i de cacera. Els agents s'han dedicat a perseguir fotos de presos d'ETA i no han tingut en compte les més elementals regles de la mesura i la proporció. L'Ertzaintza a les ordres d'Ares ha entrat a sac a indrets on es divertien milers de persones i amb la seva actuació ha provocat aldarulls més greus dels que es pretenien evitar.
Perseguint "simbología etarra", les brigades de la policia autonòmica han carregat sense miraments a Sant Sebastià, Bilbao, Gernika i Lekeitio. En aquesta última població biscaína, governada pel PNB, la batalla campal entre joves i ertzaines va durar cinc hores. Els incidents van començar, precisament, quan els agents es dedicaven a retirar fotos de presos envoltats de milers de persones. El millor moment per fer-ho, vaja, i a més en un municipi molt combatiu i amb una forta presència de l'esquerra abertzale. Tothom sabia, i Ares el primer, que si l'Ertzaintza feia acte de presència Lekeitio la cosa acabaria malament. I axí va ser.
El balanç final dels enfrontaments, nou detinguts, set ferits i danys materials milionaris. L'ajuntament assegura que, durant els incidents, Lekeitio es va convertir en un "infern" i no sols critica l'actuació de desenes d'encaputxats, també atribueix a l'Ertzaintza i al govern de Patxi López part de responsabilitat perquè considera que aquests fets s'emmarquen en "l'escalfament global que ha sofert el país durant tot l'estiu. Els nostres municipis s'han convertit en epicentres i escenaris on fer un puls per mesurar les forces.
Tot això ens hauria de fer reflexionar a tots perquè, si una batalla campal com aquesta no havia succeït a Lekeitio des de temps de Franco, per què ha passat ara?".
La resposta a aquesta qüestió la té Josu Erkoreka. El portaveu del PNB al Congrés espanyol està convençut que l'estratègia de "tolerancia zero" d'Ares i López és contraproduent: "Aquest estiu he vist molts més símbols que recorden als presos. La reacció del govern basc ha provocat la contrareacció dels grups afins a l'esquerra abertzale, i aquesta mena d'actuacions estan provocant efectes i danys col.laterals. Lekeitio n'és un exemple clar."
Les porres de Rodolfo Ares tampoc tenen la benedicció ni la simpatia d'un home de l'Esglèsia com el bisbe de Sant Sebastià. Juan Maria Uriarte reclama al govern basc que faci front a la kale borroka amb actuacions policials mesurades i respectuoses amb els drets humans, i envia aquest dard contra la política antiterrorista dels socialistes bascos: "En una conjuntura en la qual es perceb la temptació de solucionar les diferències polítiques existents entre nosaltres a través de la simple aplicació de la llei vigent, la comunitat cristiana aposta per resoldre els conflictes mitjançant la paraula, i practicarà i reclamarà el diàleg com a camí ineludible cap a la pau."
Rodolfo Ares, l'home fort de l'actual govern d'Euskadi no es vol guanyar el cel, el seu desig és més terrenal i passa per reprimir, il·legalitzar i prohibir tot allò que els bascos puguin aixecar contra Espanya. Perseguint els seus dimonis polítics, el conseller d'interior s'ha instal·lat a l'infern, on es cou el foc del conflicte basc. Euskal Herria necessita bombers, no piròmans.
