La pregunta formulada per l'esquerra abertzale des de fa gairebé un any -On és Jon Anza? - ja té resposta: Jon Anza és mort i el seu cos es troba en un dipòsit de cadàvers a la ciutat francesa de Toulouse. La versió oficial parla de mort natural a causa d'una aturada cardíaca. Per a les instàncies oficials de París i Madrid aquest seria un bon punt i final per tancar el cas, però a Euskal Herria la localització del cos sense vida del militant d'ETA suposa justament l'inici de la història perquè, de moment, encara hi ha un grapat d'incògnites sense resposta i un munt de peces que no quadren en aquest puzzle. Sabem per la mateixa ETA que Anza era un dels seus militants i que el dia de la seva desaparició havia d'entregar una bossa amb diners a d'altres membres de l'organització a França. 300 mil euros, indiquen fonts policials espanyoles. El donostiarra de 47 anys va agafar un tren a Baiona el 18 d'abril de l'any passat i a quarts d'onze del matí arribava al seu destí, Toulouse. A partir d'aquí se li perd la pista. El cert és que Anza no va complir la missió que se li havia encarregat.
Passen onze mesos durant els quals tothom es pregunta on és Jon Anza i, de sobte, la policia francesa diu que l'ha trobat en un dipòsit de Toulouse, lloc que ja va ser "pentinat" per la família sense cap resultat. Però la clau de tot plegat es comprimeix en onze dies, els que transcorren entre el 18 d'abril, quan arriba a Toulouse, i el 29 d'abril, quan uns guàrdies municipals el troben estès en un banc del centre de la ciutat francesa inconscient i sense cap document d'identitat. El porten a l'hospital i allí mor dies després, l'onze de maig. Què li va passar durant aquests onze dies? I on són els diners que transportava? I tota la seva documentació? Si des de l'onze de maig era al principal dipòsit de cadàvers de Toulouse, per què les autoritats gales no s'interessen per un cos anònim que espera a que algú el reclami a la ciutat on es diu que ha desaparegut, segons consta en la denúncia presentada a Baiona per la família una setmana més tard, el 18 de maig?
La policia espanyola sabia perfectament qui era Anza. A principis de 2009 les seves empremtes havien aparegut en un zulo d'ETA descobert a la població basco-francesa de Senpere i des de llavors li seguien la pista. Anza no vivia en la clandestinitat, havia sortit de presó el 2002 -després d'una condemna de 20 anys per pertànyer a ETA- i s'havia operat d'un tumor cerebral. El ministre de l'interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, insinua que Anza va fugir amb els diners d'ETA i que els seus companys eren els primers interessats en trobar-lo i eliminar-lo. El comunicat d'ETA reconeixent la militància d'Anza i donant pistes sobre la seva missió -gens habitual en la història de l'organització basca- serveix a Rubalcaba per plantejar aquesta hipòtesi i jugar a l'embolica que fa fort.
L'esquerra abertzale desmenteix al ministre i contextualitza la desaparició d'Anza en els "segrestos express" que han sofert diversos militants independentistes a un costat i a l'altra de la frontera en el darrer any. El més significatiu és el que va patir Juan Mari Mujika uns mesos abans, el desembre de 2008, quan tres agents espanyols el van segrestar i interrogar durant dues hores en una muntanya del País Basc francès. Episodis recents que enllacen amb l'època més dura de la guerra bruta, a la dècada dels 80. A la memòria de tots els abertzales sense excepció hi ha presents els assassinats de Mikel Zabalza o de Lasa i Zabala.
A Euskal Herria sospitar de les Forces de Seguretat de l'Estat no suposa cap esforç. Són odiades i temudes. Per aquestes terres concedir el benefici del dubte a la policia i a la Guardia Civil és només cosa de bojos o d'extraterrestres. Pot ser Jon Anza va ser abduït, va sortir de la Terra i onze dies més tard va tornar amb un atac de cor provocat per la impressió del viatge sideral. s una hipòtesi més.
