s el número de telèfon que converteix en pressumptes culpables a tots els bascos, especialment els abertzales. El conseller d'Interior, Rodolfo Ares, garanteix l'anonimat de qui marqui aquests nou dígits. A partir d'ara tot aquell que sospiti del veí, qui vulgui fer la guitza a un enemic personal o a un adversari polític, pot trucar al telèfon d'Ares i acusar-lo impunement de ser un aprenent de terrorista, un becari de la kale borroka o, ja posats a denunciar, de ser el número ú d'ETA.
Segons el màxim responsable de l'Ertzaintza, "qualsevol informació, per insignificant que sigui, pot servir per salvar vides, evitar un atemptat o un segrest". La policia autonòmica basca ha habilitat aquest telèfon i també un web en el marc de la política de tolerància zero practicada pel govern de Patxi López contra el moviment independentista amb l'objectiu que "els ciutadans col·laborin proporcionant informació per avançar en la lluita global contra el terrorisme".
Dos nous serveis que es posen en marxa quan fa mesos que no es produeixen ni sabotatges ni tampoc atemptats d'ETA, i que s'activen just quan l'esquerra abertzale ha reorientat la seva estratègia cap a les vies exclusivament polítiques i democràtiques.
Un servei policial permanent converteix els bascos en inquisidors de si mateixos
Totes les dades obtingudes a través d'aquests canals seran analitzades per agents de la Divisió Antiterrorista de l'Ertzaintza. Ares anima els ciutadans a informar de qualsevol cosa que vegin com, per exemple, "cartells, pancartes, pintades o fotografies que suposin apologia del terrorisme o menyspreu a les víctimes d'ETA".
Un equip d'especialistes treballa les 24 hores del dia en el web i en el servei telefònic per confirmar les informacions que es vagin rebent sobre persones o moviments que despertin sospites a pobles i ciutats. Un servei policial permanent que converteix els bascos en inquisidors de si mateixos i que els situa dins de l'ull d'un Gran Germà a l'estil de 1984', la novel·la de George Orwell.
A molts vells bascos la iniciativa de l'executiu López els remet al franquisme, quan els "bons ciutadans" delataven davant les "autoridades" a "rojo-separatistas", maçons, homosexuals i qualsevol conducta considerada esbiaixada per la moral llavors imperant.
A l'Euskadi de 2010, governada pels socialistes amb l'ajut del PP, els bons ciutadans agafen el telèfon o es connecten al web de l'Ertzaintza i comparteixen amb Rodolfo Ares rumors de taberna, safarejos de pati de veïns, males enveges, rancors personals, odis polítics i obsessions malaltisses que, en la majoria dels casos, no tindran res a veure amb ETA. Això sí, Ares insisteix, la confidencialitat és absoluta: "Cap usuari del sistema s'haurà d'identificar si no ho desitja. Però si vol fer-ho les dades seran confidencials i es mantindrà l'anonimat." Adéu presumpció d'innocència. L'acusat serà investigat de dalt a baix sense que ho sàpiga, i el delator no haurà de demostrar la veracitat de la informació aportada. Si després resulta falsa o infundada acabarà a la paperera, cas arxivat i que passi el següent. Fora escrúpols i drets constitucionals. El conseller d'Interior ho té molt clar: "No estem demanant al conjunt de la societat basca que es converteixi en policia. No. Estem demanant als ciutadans que col·laborin amb la seva policia en la lluita contra el terrorisme. En un sistema democràtic consolidat que la ciutadania col·labori amb la seva policia és un fet habitual i normal".
Es refereix a aquest "sistema democràtic consolidat" que evita que els crims del franquisme siguin investigats i jutjats, que retalla drets civils i polítics als bascos, que amputa Estatuts aprovats en referèndum pels catalans, que no reconeix el dret a decidir dels pobles.... Ring, ring!! Aquí Ares, cuénteme, cuénteme, soy todo oídos....
