Aquest indret dels Països Catalans guarda aquest estiu algunes similituts amb la franja palestina. Per exemple, Mallorca no té al voltant un mur aixecat pels israelians, però la seva condició d'illa i l'Operació Gàbia activada per les autoritats espanyoles després dels atemptats d'ETA, han blindat aquest territori.
Un altre tret en comú amb Gaza és la forta presència policial. Gairebé quatre mil agents participen en el dispositiu de "cacera al basc" per localitzar el comando autor dels atacs que ha sofert Mallorca i que s'han cobrat la vida de dos guàrdies civils i han provocat desperfectes en quatre restaurants. D'aquests policies, sis-cents estan dedicats única i exclusivament a protegir a la familia reial espanyola per terra, mar i aire. Encara que la consigna sigui la d'aparentar normalitat i tranquilitat -amb passejades incloses pels carrers de Palma del príncep, la reina i les infantes convenientment recollides per la premsa- la realitat és una altra i la presència d'ETA està condicionant les vacances dels Borbons.
Després de mesos de propaganda sobre la suposada feblesa d'ETA, el ministre de l'interior, Pérez Rubalcaba, ha reconegut que el grup basc manté la seva capacitat per atacar. A més, l'activitat d'ETA a Mallorca ha deixat en evidència a la policia espanyola i ha posat en alerta al turisme internacional que, com tots els anys, durant aquestes dates, descansa a les Illes Balears. A principis d'any, després d'un temps d'inactivitat i de diversos cops policials, la mateixa ETA reconeixia que havia estat incapaç de "fer mal a l'enemic".
Des d'aquest punt de vista militar, l'ofensiva d'ETA colpeja a un sector econòmic molt sensible per a l'Estat, com és el turístic, i ho fa en una illa que acapara la atenció de tota Europa perquè és el destí habitual de la Corona espanyola a l'agost. Des del punt de vista polític, ETA ha aconseguit col·locar les seves bombes en un aparador internacional de primer nivell i, d'aquesta manera, el conflicte basc ha tornat a fer-se present en els mitjans de comunicació europeus.
Tothom sap que Alemanya és un dels Estats de la Unió més sensibles amb les coses que passen a Mallorca. Són molts els ciutadans d'aquell país que no sols estiuegen a l'illa sinó que també hi viuen tot l'any. El ministeri d'afers estrangers alemany ha recomanat als seus compatriotes que si visiten l'illa aquests dies evitin les grans aglomeracions de gent i ha inclós un missatge de tranquilitat: "Mallorca no és Somàlia ni la franja de Gaza."
L'ofensiva d'ETA ha coincidit amb l'inici d'una nova trifulca entre populars i socialistes. Segons Mariano Rajoy, la policia espanyola, seguint directrius del govern Zapatero, ha espiat al PP. Rajoy ha arribat a dir que el PSOE ha actuat com un inquisidor amb l'oposició. Aquesta denuncia ha facilitat una inmillorable cortina de fum al ministre Rubalcaba per desviar l'atenció del que ha passat a Mallorca. No hi ha res com un intercanvi de cops amb els populars perquè les ràdios, les televisions i els diaris deixin de parlar d'ETA, ara que sembla que l'organització basca porta la davantera a les Forces de Seguretat de l'Estat.
Per cert, parlant d'espionatge. Arran dels atemptats islamistes de l'11 de març de 2004 a Madrid, va quedar al descobert a Euskadi una xarxa d'escoltes telefòniques centrada en els líders dels principals partits abertzales. La cosa va passar llavors més o menys desapercebuda i no es va muntar un gran escàndol. Fora d'Euskal Herria pràcticament tothom ho va trobar normal. s clar que llavors el titular d'interior espanyol era el popular Angel Acebes i, a més, ja se sap, contra la dissidència basca tot està permès.
Tornant a Mallorca, queda demostrat un cop més que ETA té molt clar que els Països Catalans són una fantàstica caixa de ressonància per amplificar mediàticament els seus atemptats. Per cert, la treva territorial que ETA va decretar només per al Principat el 2004 encara continua vigent o va caducar al juny de 2007, quan l'últim procés de pau se'n va anar a norris? Es pot interpretar que no, que la treva catalana ja no està en vigor un cop tots els fronts s'han tornat a obrir. En qualsevol cas, ETA tan avessada a comunicar-ho tot, no s'ha pronunciat de manera explícita sobre aquesta qüestió i, almenys fins ara, cap comando ha tornat a escollir Catalunya com a teatre d'operacions.
