Diuen que a Euskadi les coses van canviar, per primera vegada en dècades, el 5 de maig de l'any passat, quan el socialista Patxi López va ser investit Lehendakari. No és cert. L'autèntic canvi polític s'ha produït el 15 de febrer de 2010, el dia que l'esquerra abertzale va anunciar que apostava única i exclusivament pels mètodes polítics i democràtics.
Durant els últims 30 anys els demòcrates no han parat d'exigir al moviment independentista basc que donés aquesta passa, que apostés per la política, per presentar-se a les eleccions i per participar en les institucions. I ara que l'esquerra abertzale ha pres la decisió, resulta que els demòcrates ignoren, rebaixen, silencïen i sabotegen la nova aposta adoptada. En aquests moments a l'Estat no li interessa que els independentistes facin política i estiguin presents a les urnes. Des dels governs d'Espanya i Euskadi, els socialistes focalitzen desesperadament tota l'atenció en ETA.
A través de la intoxicació i la manipulació pretenen instal.lar entre la gent la percepció que ETA, assetjada per la policia, està més feble que mai i que és possible derrotar-la. L'estratègia del govern espanyol té una greu contradicció: mentre difon als quatre vents que ETA està en les últimes no para de detenir a suposats membres de l'organització per tot arreu: a Biscaïa, a Guipúscoa, a França, a Portugal, a Catalunya... Surten militants d'ETA fins i tot de sota les pedres i, amb cada nova operació contra ETA, Rubalcaba es desmenteix a si mateix. Si ETA està tant malament, d'on surt tot aquest personal carregat de diners i d'explosius?
No ens enganyem. Ni tots els detinguts són d'ETA -això importa poc, el que cal és omplir les presons de bascos- ni ETA està ferida de mort. Al final és el ministeri de l'interior espanyol qui més contribueix a potenciar la imatge d'ETA perquè, malgrat tots els esforços policials desplegats, l'evidència és que ETA gaudeix d'una mala salut de ferro. La campanya de Rubalcaba contra ETA és contraproduent perquè ven la pell de l'ós abans de caçar-lo i oculta que hi ha ós encara per estona. L'Estat pot condicionar l'activitat d'ETA i limitar els seus atemptats, però no pot esborrar-la del mapa. La derrota policial d'ETA no és possible encara que la propaganda oficial digui el contrari. Per tant, què busca l'executiu del PSOE? Evitar que ETA i l'esquerra abertzale amortitzin políticament la decisió ja interioritzada de posar punt i final a la violència.
Les bases independentistes estan convençudes que la política pot causar més danys a l'Estat que les bombes. La prova és que el govern espanyol -al marge de qui el gestioni- no té por de lluitar contra els comandos sinó de combatre les idees. Ho constata un observador imparcial del conflicte basc, el norueg Johan Galtung, pare de l'Institut Internacional per a la Recerca de la Pau d'Oslo: "A Espanya hi ha més por a les propostes que a la violència, perquè la violència es pot controlar però les propostes i les idees no." L'Estat és capaç de controlar a ETA i reduïr la seva violència a termes assumibles, el que no pot tolerar és veure's desbordat per una força independentista que il.lusioni als bascos fins al punt d'amenaçar la unitat d'Espanya i de qüestionar el pacte de la Transició post franquista.
La data del 15 de febrer de 2010 marca l'inici d'un llarg procés que durarà uns anys i desembocarà en el final d'ETA -voluntari i per desactivació abertzale- i articularà una alternativa unitària independentista que hauria d'obligar a l'Estat, pacífica i democràticament, a reconèixer el dret d'autodeterminació d'Euskal Herria. El conflicte basc entra en una nova fase que ha estat rebuda amb esperança pel mòn abertzale i silenciada pels mitjans de comunicació espanyols seguint les consignes de Rubalcaba. Totes les senyals d'alarma s'han encès a Madrid. A la Cort saben que la fi d'ETA provocarà una explosió política que sacsejarà les estructures d'un Estat incapaç de jugar a la democràcia sense fer trampes. Espanya està desarmada davant l'ofensiva de pau de l'esquerra abertzale.
