L'alliberament de l'Alakrana -"escorpí" en euskera- ha decebut a molts. I no perquè l'Estat s'hagi humiliat cedint al xantatge dels pirates, com alguns a Madrid es queixen, sinó perquè la gent de Bermeo no ha festejat la fi del segrest del seu vaixell com Déu mana, omplint de banderes espanyoles el port biscaí. Això és el que més d'un esperava, que els bascos patissin un atac patriòtic en agraïment als esforços desplegats per la diplomàcia espanyola a l'Oceà Índic. Res més lluny de la realitat. Després de com han gestionat la crisi de l'Alakrana els governs socialistes -tant l'espanyol com el basc- els habitants de Bermeo senten encara més despreci per Zapatero i el seu fidel escuder, el Lehendakari Patxi López.
El feliç desenllaç del Cas Alakrana ha coincidit a Euskal Herria amb diversos fets i no tots han obtingut la mateixa atenció. Per exemple, mentre els mariners del pesquer basc recuperaven la llibertat, l'Audiència Nacional decretava presó per al líder de la il·legalitzada Batasuna en relació amb el sumari que investiga el finançament d'ETA a través de les herriko tabernes. El tribunal aplicava aquesta mesura cautelar perquè entén que existeix un elevat risc de fugida. Un sarcasme de la justícia espanyola perquè Arnaldo Otegi no pot fugir enlloc, ja és a presó des del passat mes d'octubre acusat de fer política. Otegi ha dissenyat una proposta amb la qual l'esquerra abertzale pretén arribar a un acord negociat amb Espanya per posar fi al conflicte basc per vies exclusivament polítiques i democràtiques. s un intent seriós -amb suports internacionals- per superar l'actual enfrontament armat que ha estat menyspreat pel PSOE, el PP i pel sector autonomista del PNB. Tant menyspreat que la premsa espanyola, seguint les directrius del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha restat importància al novedós document de l'esquerra abertzale i ha dedicat més espai i titulars a la petició del parlament basc -aprovada amb els vots del PSE, PP i UPyD- perquè la selecció espanyola de futbol i la "Vuelta" ciclista a Espanya tornin a Euskadi després de dècades d'absència. Socialistes i populars recorren al futbol i converteixen La Roja' en un instrument polític per imposar els símbols espanyols a Euskal Herria.
Més Espanya i res de negociacions de pau és la carta de navegació que el govern Zapatero ofereix als bascos. Aspira a que el sentiment abertzale reculi, com els crancs, mentre inocula, a l'estil dels escorpins, el verí de la "normalitat espanyola".
Aplicant a l'actualitat la cèlebre pintada que va aparèixer en un carrer de Barcelona l'endemà de l'Onze de Setembre de 1714, "Espanya és una gran presó", podríem dir que Euskal Herria i Catalunya són dos grans "Alakranes" ens mans de pirates espanyols. Uns pirates que ens van abordar fa uns quants segles i que no tenen res que envejar als somalis.
