Els polítics bascos no han sorprès. La campanya electoral, que ja toca a la seva fi, ha seguit el guió preestablert i tothom ha fet el paper que li corresponia. En general ha estat una campanya sense crispacions ni tensions. Els candidats han mostrat el seu perfil més baix i els ciutadans han preferit viure aquests quinze dies una mica al marge de les consignes polítiques. Excepte els militants més fidels dels partits, la resta de la població es mira avorrida i resignada les evolucions dels aspirants a Lehendakari.
En un intent d'aproximar-se als problemes de la gent del carrer, els estrategs de les formacions polítiques han dedicat moltes hores a parlar de la crisi econòmica. Volen guanyar-se el vot a través de la butxaca dels electors. Això ha fet que la campanya hagi derivat en un debat sobre qui és el millor gestor. Les qüestions identitàries, el conflicte polític, la sortida dialogada i la polèmica consulta fallida són temes que han caigut de les agendes dels candidats. Encara que sembli una paradoxa, el socialista Patxi López ha parlat més de la consulta que no pas el mateix Ibarretxe, per criticar-la és clar.
El PNB no ha fet cap al·lusió a aquesta iniciativa que va centrar l'atenció del tripartit basc durant tot l'any passat. Eusko Alkartasuna també ha parlat de la consulta però per acusar al PNB de no haver-la volgut celebrar. Ibarretxe no ha replicat, de moment, el retret dels seus socis de govern i ex companys de coalició electoral.
De fet, en aquesta campanya s'ha produït una regressió al passat. El discurs polític basc ja no l'acapara la reivindicació sobiranista o independentista, ni tan sols el manit i eufemístic "dret a decidir". En quinze dies s'han retrocedit deu anys i els paràmetres tornen a situar-se en la qüestió autonòmica. El PNB es limita a exigir el compliment íntegre de l'Estatut de Gernika aprovat el 1979 i reclama a l'Estat el traspàs de 36 competències pendents. I prou. Per la seva banda, els socialistes aposten per una reforma consensuada de l'Estatut, dins del marc constitucional i a l'estil Zapatero.
L'amnèsia s'ha instal·lat entre la classe política basca. Ningú vol recordar que, en els darrers anys, s'ha donat un seriós intent negociador entre ETA i el PSOE per buscar una solució política al conflicte basc. La principal conseqüència del fracàs d'aquest procés de negociacions amb suport europeu, és l'absència de l'esquerra abertzale en els comicis del pròxim u de març. Rubalcaba i Zapatero han castigat al moviment independentista. El PSOE ha impulsat l'anul·lació de la plataforma Democracia 3 Milions i també del partit Askatasuna per assegurar-se una majoria espanyolista al parlament de Vitòria.
En tot cas, les enquestes apunten que la majoria dels bascos es decanten per un pacte de govern PSE-PNB. Zapatero tindrà la última paraula i el seu candidat a Euskadi, Patxi López, ja ha dit que no serà vice-lehendakari de ningú. Prefereix seguir a l'oposició en cas que no pugui esdevenir Lehendakari. Almenys això és el que López afirma en públic.ETA s'ha fet present a la campanya amb un atac que ha destruït la seu del PSE a Lazkao, i la kale borroka ha afectat a diversos batzokis del PNB a Biscaia. Com el to general de la campanya, la violència es manté -almenys de moment- en un perfil baix però, com en anteriors eleccions, ETA pot sacsejar-ho tot en qualsevol moment.
