El ministre de l'interior ha acabat el 2009 regalant alarmisme. Ha aprofitat una visita al País Basc per fer un anunci insòlit en algú que ostenta el seu càrrec: ETA podria estar planejant un segrest o un atemptat espectacular. Rubalcaba no ha donat més detalls emparant-se en la reserva que, segons diu, imposa la lluita contra ETA i es limita a afegir que ho ha fet públic després "d'una avaluació seriosa" i que "al darrere d'aquest anunci no hi ha cap intencionalitat política".
Tractant-se de Rubalcaba, deixeble avançat de Maquiavel, la premeditació i la intencionalitat polítiques se li pressuposen de manera natural, i més tenint en compte que el ministre de la policia espanyola sap promoure molt bé la intoxicació informativa en benefici propi. s impossible ficar-se al cap d'aquest polític càntabre per esbrinar què maquina, però es pot avançar que res de bo. Res de bo s'entén per a la part abertzale, majoritària en la societat basca, ni tampoc res de bo pensant en una pau justa per als bascos. La missió política de Rubalcaba, allò que l'ha impulsat ja des de temps dels GAL, ha estat sempre combatre qualsevol cosa que pugui fer nosa a la unitat d'Espanya.
Possiblement, el ministre torna a confondre desig amb realitat i tira dels mitjans de comunicació per jugar al que més li agrada, a l'embolica que fa fort. Rubalcaba seria molt feliç si acabés malament el debat intern que manté des de fa mesos l'esquerra abertzale sobre la conveniència o no de la lluita armada. En privat, el ministre de l'interior ha reconegut que prefereix una ETA activa a una ETA desactivada pel projecte polític d'Arnaldo Otegi. En la primera opció, el govern espanyol se sentiria còmode, en la segona no, perquè obligaria a Zapatero i al PSOE a entrar en un debat polític que saben que tenen perdut, malgrat la xarxa de seguretat que els proporciona ara mateix la Llei de Partits.
Una esquerra abertzale que només aposti per les vies polítiques seria capaç d'aglutinar poderoses forces i sinèrgies a Euskal Herria, i l'Estat, o sigui Rubalcaba, pretén evitar a tota costa aquest escenari. Al marge de distorsionar el debat intern del moviment independentista -convé recordar que ETA no atempta des de fa cinc mesos- l'anunci del ministre també buscaria un efecte col·lateral gens menyspreable: mentre juga a l'alarmisme, a difondre la por entre la societat espanyola amb l'espantall d'ETA, s'inventa una cortina de fum que amaga momentàniament els estralls de la crisi econòmica, l'atur, que ja ha esdevingut la principal preocupació dels ciutadans, segons l'última enquesta del CIS.
La por provoca immobilisme. I pensant en el conflicte basc, això és el que espera Rubalcaba del 2010, que les coses no canviïn, que l'esquerra abertzale segueixi il·legalitzada i el PNB a l'oposició, que la unitat dels independentistes no sigui possible i, sobretot, que ETA torni a acaparar les portades amb atemptats espectaculars.
Si tots aquests extrems es compleixen, l'any que comença serà més que positiu per als plans de José Luis Rodríguez Zapatero i d'Alfredo Pérez Rubalcaba. També és cert que des del camp abertzale són molts els que, en silenci, treballen per esguerrar aquests propòsits i donar una opció a la pau i a l'autodeterminació.
