Bilbo · A l'estat espanyol una sospita o un indici són suficients per detenir algú –s'imposa la pressumció de culpabilitat– i a partir d'aquí les forces de seguretat inicien les investigacions que es fonamenten en l'autoinculpació del detingut arrencada sota tortures. Aquest era el mètode usat durant la dictadura franquista i ho continua sent avui en dia. L' última operació contra ETA n'és una mostra. El passat 1 de març la Guàrdia Civil va desarticular un suposat comando a Biscaia i va localitzar uns 200 quilos d'explosiu. La documentació incautada al pressumpte dirigent d'ETA, Mikel Carrera, detingut a França el maig de 2010, hauria permès localitzar aquest escamot. Hores després dels arrestos, fonts policials filtren a les agències espanyoles que es tracta del grup responsable d'un seguit d'atemptats no aclarits a Euskadi, Navarra, Cantabria, Logroño i Castella-Lleó, amb dos assassinats inclosos, els de l'inspector de Bilbao, Eduardo Puelles, i el d'un militar a Santoña.

Al llarg de l'any passat, cada quatre dies un ciutadà basc va ser torturat per la policia espanyola

El mateix dia de l'operació compareix davant els periodistes el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, no confirma les filtracions, es mostra prudent i anuncia: "En relació amb aquest pressumpte comando d'ETA es desenvoluparan un conjunt d'investigacions durant els pròxims dies, algunes ja estan en marxa, evidentment, per veure si aconseguim aclarir alguns dels atemptats que s'han produit en la zona de Biscaia en els últims anys i que encara no tenen autor conegut. Això és tot el que puc dir en aquest moment. Aventurar alguna cosa més em sembla molt arriscat i, per descomptat no ho penso fer. La Guàrdia Civil, aquests dies, intentarà confirmar si el pressumpte comando té relació amb aquests atemptats". Bé, doncs en un temps rècord, 48 hores més tard d'aquesta declaració de Rubalcaba, la Guàrdia Civil enllesteix les investigacions i confirma que els quatre detinguts són autors de setze atemptats a Biscaia, Navarra, Logroño, Burgos i Cantabria, accions que inclouen els dos assassinats anunciats des de l'inici. Les confessions s'han obtingut durant els interrogatoris realitzats a l'ampara de la Llei Antiterrorista que permet tenir incomunicats els detinguts durant 72 hores. Un règim d'incomunicació, per cert, criticat per organismes internacionals donat que obre la porta a la tortura i als maltractaments amb total impunitat.

A mitjans del passat gener, diversos joves navarresos van ser detinguts acusats de pertànyer a ETA i traslladats a Madrid. Un d'ells, Xabier Beortegi, va passar quatre dies en mans de la Guàrdia Civil. Després de patir un calvari, declarà davant el jutge de l'Audiència Nacional i quedà en llibertat. De retorn a Pamplona, convocà una roda de premsa: "Ha estat l'experiència més límit de la meva vida, i només espero que això no ho pateixi ningú més. No es pot tenir un grup de psicòpates així, fent tot el que vol i més. Les amenaces psicològiques eren constants: amb la família, amb tot. Estaven obsesionats amb els testicles i amb els tocaments. Durant el interrogatoris els cops al cap eren continus. Em feien estar en posicions forçades fins a l'extenuació i, quan ja no podia respirar, em posaven una bossa al cap. Et van traient noms, els noms que ells volen escoltar: entorn familiar, amics, companys de feina i t'obliguen a fer un organigrama. Arriba un moment que, fins i tot, perds la noció de qui ets, i els vaig dir: "D'acord, col·laboro, faig el que vulgueu, dic que he matat a Manolete" –el mític toreo andalús que va morir pel cop de banya d'un miura el 1947. La tortura s'ha instal·lat des de fa dècades a Euskal Herria. Segons dades del Moviment Pro-Amnistia, al llarg de l'any passat cada quatre dies un ciutadà basc va ser torturat per la policia espanyola.