Ha estat un dels "culebrots" de l'estiu. Direfents mitjans de comunicació espanyols esperaven a finals de juliol un anunci de dissolució per part d'ETA. Han tornat a fer el ridícul. Els "Etòlegs" de Madrid, que ho són gràcies al que la policia els filtra, s'han tornat a equivocar.
Bilbo ·
El més greu però, és que l'audiència no ha restat credibilitat als mitjans concernits –si no hi ha comunicat, la culpa és d'ETA, deuen pensar els ciutadans–, i els periodistes que van esbombar l'existència del comunicat fantasma tornaran en el futur a confiar cegament en la font que els va intoxicar de manera premeditada. No deixa de ser paradoxal que aquests periodistes vagin d'intoxicadors i acabin sent també ells els intoxicats i enganyats.
La Razón i El Mundo van ser els primers en obrir foc. A mitjans de juliol publicaven que Zapatero esperava un comunicat imminent d'ETA dissolent-se per convocar les eleccions anticipades. Segons els dos rotatius madrilenys, amb aquest gest ETA voldria afavorir les expectatives electorals del PSOE i evitar així una victòria del PP. El "regal" confirmaria la connivència entre els socialistes i l'esquerra abertzale. El comunicat no va arribar mai i el president espanyol, sense esperar a ETA i desmentint les "informacions" periodístiques, acabà fixant el 20 de novembre com a data electoral.
La Razón i El Mundo van emmudir i llavors dues televisions van prendre el relleu.
A finals de juliol, Tele 5 i Antena 3 destacaven en el seus informatius que ETA ja tenia redactat el seu comunicat de dissolució i que era només qüestió d'hores que el fes públic. I sí, les hores van passar, i els dies, i les setmanes i el comunicat "imminent" encara l'esperen els "informatius" dels dos canals.
A mitjans d'agost, per salvar el ridícul que havia fet setmanes enrere, El Mundo recuperava la qüestió. Ara deia que ETA ja havia decidit plegar i que només ho anunciaria després dels comicis espanyols, sempre que la conjuntura política fos propícia per a l'organització armada. No deixa de ser curiós que siguin diaris de la dreta espanyola els que més insisteixin en la feblesa d'ETA i a la vegada atorguin al grup basc el poder de decidir quan es celebren les eleccions a Espanya i la capacitat, fins i tot, de condicionar els seus resultats. En la cursa per desprestigiar a Zapatero amb el conflicte basc com a teló de fons, els mitjans al servei del PP paguen una penyora: fan aparèixer a ETA com la que treu i posa presidents al Palau de La Moncloa. La suposada extrema debilitat que li atorguen en el pla militar, se la compensen reforçant el seu potencial polític. És el cost que els populars i els seus periodistes afins han de pagar per utilitzar el conflicte basc com a arma de desgast contra el PSOE.
