Rufi Etxeberria

Bilbo · El dirigent de la il.legalitzada Batasuna recorda que el 20 d'octubre de l'any passat ETA va prendre la decisió històrica de posar fi a la violència, però que això no significa que l'organització armada hagi desaparegut. "Mentre els militants d'ETA estiguin presos, ETA seguirà present en l'activitat política, en l'agenda política i en la vida política. Entenem que la desparició de les conseqüències del conflicte, presos i refugiats, comportarà la desaparició d'ETA de la realitat política basca", explica Etxeberria.



El que planteja l'esquerra abertzale –seguint les recomanacions dels mitjancers internacionals– és que ETA i el govern espanyol impulsin una mesa de diàleg per abordar la qüestió dels presos i del desarmament. Rufi Etxeberria defensa aplicar al cas basc les pautes que es van seguir a Irlanda del Nord per desactivar l'IRA: "De manera acordada, dialogada i ordenada i amb la presència de testimonis internacionals acceptats per ambdues parts, que donin fe que el desarmament és total sense cap mena de dubtes. Aquestes són les pautes lògiques i racionals que s'haurien de seguir". L'executiu del PP es nega, de moment, a obrir una vía de diàleg amb ETA i a modificar la situació dels seus militants presos.

Els independentistes bascos proposen dues fases per buidar les presons espanyoles.Primer, excarcerar els reclusos malalts i acabar amb la dispersió penitenciària, i després "el retorn a casa".



A Etxeberria no li ha agradat el document sobre la gestió del final d'ETA consensuat al Congrés dels Diputats per tots els grups menys Amaiur i Unión Progreso y Democracia. El rebutja perquè entèn que no va a l'arrel del problema i no ofereix solucions per resoldre el conflicte basc. També critica que el PNB s'hagi sumat a aquesta iniciativa avalant l'exclusió d'un altra força abertzale com és Amaiur.



Un full de ruta que no inclogui a l'antiga Batasuna està condemnat al fracàs.