Bilbo · Zapatero i Rubalcaba, amb els estatuts de Sortu a la mà, podrien haver permès el seu registre sense cap entrebanc, simplement perquè la formació independentista respecta la llei. Però no. Disposat a complicar-li l'existència tot el que pugui i més, Rubalcaba ha tirat dels informes policials per establir que Sortu és la continuïtat de Batasuna. Amb aquest argument l'executiu socialista ha farcit els informes de l'Advocacia i la Fiscalia de l'Estat i ha traspassat l'afer als tribunals. I ha fet més: mentre s'ha obert la via judicial ha ordenat dues operacions policials –una a Biscaia i l'altre al nord de França– amb el balanç de 8 suposats membres d'ETA detinguts, un d'ells el presumpte cap militar de l'organització.

Socialistes i populars han aprofitat les detencions per exigir a Sortu que mostri la seva satisfacció davant aquestes operacions anti-ETA si vol ser creïble. A més, segons Interior, el comando desarticulat a Biscaia va planejar matar el Lehendakari Patxi López l'any passat. A través d'un comunicat Sortu ha rebutjat aquest suposat pla, ha reiterat que no recolza la violència, que no és la continuïtat de cap organització il·legalitzada i també s'ha definit contra dos recents actes de kale borroka, la crema d'uns pneumàtics a Vitòria i unes pintades amenaçants a Portugalete. Dues accions d'autoria incerta que Tasio Erkizia, històric d'Herri Batasuna, ha atribuït a uns 'gamberros' o bé a la mateixa policia per posar en un compromís a Sortu.

Davant tots aquests entrebancs, l'esquerra abertzale ha adoptat l'estratègia del jonc: ser flexible i facilitar les coses. Rufi Etxeberria està disposat a fer els deures i "si els tribunals exigeixen més, els promotors de Sortu haurem d'actuar". I tot i així ho tindran difícil perquè el president espanyol, abans que els jutges s'hi pronunciïn, ja avança que "l'esquerra abertzale ha de saber que amb ETA viva, sense acabar, tindrà dificultats" per tornar a la legalitat. Una condició, la fi d'ETA, que no consta en la Llei de Partits.

Un dels pares de la Constitució, el jurista conservador Miguel Herrero de Miñón, assegura que és "contradictori" que primer es demani a l'esquerra abertzale que doni certes passes cap a la democràcia per ser legalitzada i que quan les dóna se li digui que "no és suficient" i que "no valen". I es pregunta: "Llavors, quines passes són les que valdran exactament? Deixar-los fora no és un encert." Herrero de Miñón –un nacionalista espanyol intel·ligent, segons Arnaldo Otegi– diu que "és absurd reclamar actes públics de contricció i penediment, perquè la política no es fa cap enrere, es fa cap endavant".

I el tàndem Zapatero-Rubalcaba va cap enrere, com els crancs, ordenant accions contra ETA, en plena treva, que donen ales als sectors més reticents a abandonar les armes.

En l'actual context polític, la constant provocació a ETA i la campanya contra la legalització de Sortu són una greu irresponsabilitat que posa en perill l'alto el foc i endarrereix l'inici d'un procés de pau a Euskal Herria. És un error confondre la flexibilitat de l'esquerra abertzale amb la feblesa.