Com havíem afirmat a l'anterior crònica, a les Illes Balears existeix un important espai regionalista de centredreta. Per a molts observadors, que veuen algunes semblances entre els votants del PP a la Part Forana i els que a Catalunya donen suport a CiU, és incomprensible que no hagi arrelat encara cap partit potent dins aquest espai. UM, que era el projecte destinat a menjar-se aquest tros del pastís, s'ha limitat a sobreviure a l'embat dels "populars" mitjançant pactes amb els partits d'esquerres i gràcies a la construcció des de les institucions d'una àmplia xarxa clientelar. Però això no ha estat suficient per créixer. El PP ha demostrat una vegada i una altra la seva hegemonia entre la base social conservadora.
Quan Jaume Font va decidir donar-se de baixa del PP i iniciar una aventura en solitari, hauria d'haver tengut en compte aquesta realitat. Si UM, partit consolidat amb una llarga presència a les institucions, no ha aconseguit foradar la roca del PP, manco ho podia fer una formació constituïda tres mesos abans de les eleccions i, per tant, sense estructura territorial. Com era previsible, la fuga de militants del PP cap a la Lliga Regionalista ha estat pràcticament nul·la. L'única possibilitat real d'aconseguir fer un forat dins l'electorat del PP era i és una coalició/fusió amb UM, que aplegui el vot i l'estructura tradicional del partit de Melià amb els que pot aportar la xarxa de contactes de Jaume Font. Una vegada el mateix Font -aparentment- ha renunciat públicament a aquesta coalició, el seu fracàs, en cas de presentar-se, està cantat. Però podria arrossegar una part dels votants d'UM i enfonsar aquest partit, que ara té 3 diputats i que malda enmig de dificultats per tornar a entrar en el Parlament. El resultat seria una majoria absoluta del PP amb una diferència sense precedents.
En ambients periodístics es parla de fortes pressions cap al militants díscols per evitar que se'n vagin amb Jaume Font. La manca d'ascendent de Bauzá sobre el sector regionalista ha obligat a treure de l'armari Gabriel Cañellas. "El lloro vell", convertit en assessor de l'actual president del PP, ha fet servir la seva autoritat històrica per quadrar els possibles escissionistes. Però la sensació general és que, a tres mesos de les eleccions i amb unes enquestes que donen majoria absoluta a la formació, tothom està més pendent dels llocs a les llistes i dels càrrecs a repartir que d'aventures de futur incert. Una altra cosa serà si el PP no guanya.
Les enquestes marquen ara mateix la tendència a la majoria absoluta. I en aquesta ocasió, per primera vegada a la història, a la circumscripció de Mallorca. Les claus són el possible enfonsament d'UM -les previsions més optimistes li donen l'entrada amb un 5% i un diputat- i a la divisió dels partits a l'esquerra del PSOE -el Bloc per Mallorca s'ha desfet i EU i ERC aniran a les eleccions per separat-. El PSOE, tot i la crisi econòmica, sembla que aguanta i, fins i tot, avança una mica, tant a Palma com al conjunt de Mallorca, però no basta per evitar la majoria absoluta del PP.
De totes maneres, el panorama electoral és volàtil -ho ha estat al llarg del darrer any i mig- i pot canviar com a resultat de qualsevol efecte inesperat: la detenció o imputació d'algun membre més del PP o d'UM; que Jaume Font rectifiqui i faci la coalició amb UM o que, pel contrari, decideixi finalment no presentar-se. La mateixa manca de fiabilitat de Bauzá com a líder pot espantar part de l'electorat del PP. També existeix el factor UPyD, amb poques possibilitats. Dins l'espai nacionalista, un millor resultat dels prevists per a UM i per a la coalició PSM-Iniciativaverds (i uns pitjors resultats d'EU i ERC) també hi podrien influir. Tampoc no és descartable, per contra, la situació contrària: un resultat pitjor de l'esperat per al PSOE, conseqüència de la crisi econòmica; un enfonsament total d'UM; i un resultat molt magre per a PSM Iniciativa verds. Des de 1999, els resultats de les eleccions a les Illes Balears han demostrat esser totalment imprevisibles i no s'han decidit de manera clara fins que s'han recomptat els darrers vots. Tot és una incògnita.
