Unió Mallorquina, el partit creat a començaments de l'autonomia per Jeroni Albertí i peça clau de la política balear durant les darreres dècades, afronta el seu moment més dur. La corrupció, sempre present a la política balear, està posant en greus dificultats la formació, que no ha deixat de patir sobresalts des del començaments de la legislatura.
La imputació de l'expresidenta del partit i actual presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, en el cas Can Domenge -la venda fraudulenta d'un terreny propietat del Consell per construir-hi habitatges de luxe- representa una passa més en les investigacions, en les quals estan implicats gairebé tots els responsables del govern del Consell durant la passada legislatura. Cal dir que Munar no està tota sola en la imputació: també el portaveu del PP al Consell, Fernando Rubio, ha estat citat a declarar el mateix dia i pel mateix cas. Els dos partits varen aprovar l'operació en solitari, amb els vots en contra de l'esquerra, que ja va avisar que el cas acabaria als tribunals, com així ha estat.
La imputació de Munar s'afegeix a una llarga llista d'alts i exalts càrrecs d'UM imputats per diversos casos de corrupció, com ara Son Oms o Carreteres. Entre ells hi ha el conseller de Turisme i regidor de Palma Miquel Nadal, el diputat Bartomeu Vicens -actualment al grup mixt-, el president d'UM Miquel Àngel Flaquer, l'actual conseller de Carreteres del Consell Antoni Pascual, el director insular de Carreteres Gonzalo Aguiar i l'exsecretari general d'UM Damià Nicolau. Una llista només comparable a la del seu soci durant la passada legislatura, el PP. A més, durant les darreres hores s'ha posat en marxa una operació policial centrada en un possible finançament il·legal i enriquiment il·lícit de càrrecs d'UM relacionat amb la posada en marxa la passada legislatura de la Televisió de Mallorca.
La imputació de Munar agreuja la situació del pacte de centreesquerra, que s'enfronta a un greu dilema: dos dels diputats que donen suport al Govern es troben imputats, entre ells la presidenta del Parlament. Tal i com ha apuntat el Bloc per Mallorca, la imputació de Munar encara no és una acusació, en el sentit que no s'han pres mesures cautelars i només és cridada a declarar. Però així i tot, assenyala la coalició, la situació és poc presentable i Munar hauria d'assumir responsabilitats polítiques. El PSOE, de moment, no es pronuncia i manté l'espera fins que el jutge no prengui una resolució. UM ha afirmat, com no podia ser d'altra manera, que confia en la innocència de Munar i que la crida a declarar entra dins la normalitat. A més, el partit ha afirmat que mantendrà l'estabilitat de les institucions. Precisament un dels motius, apuntats per diversos observadors, de la crisi que va tenir paralitzat el pacte durant més d'una setmana és la persecució judicial dels líders d'UM, que haurien fet una maniobra desesperada per obligar el PSOE a aturar les investigacions dels fiscals. UM n'ha sortit encara més afeblida políticament.
En el cas que Munar fos finalment acusada i no dimitís del seu càrrec, el president del Govern hauria prendre una decisió, ja fos l'expulsió d'UM de les institucions o la convocatòria anticipada d'eleccions. Aquesta darrera possibilitat ha planat per l'ambient polític des de començaments de legislatura, arran de la imputació de Bartomeu Vicens o dels intents de l'expresident d'UM Miquel Nadal de trencar el pacte de centreesquerra i impulsar un nou acord amb el PP. Semblava que aquesta sortida s'allunyava després de la substitució de Nadal per Flaquer, però ara la qüestió és quin nivell de corrupció poden resistir les formacions d'esquerres. El PSOE, pel que es veu, té el fetge més fort; el Bloc, per contra, té una massa de simpatitzants molt més crítica i es veuria empès a passar a l'oposició abans que quedar engrunat per la corrupció davant els seus votants.
Un panorama inevitablement complex, que demostra la imprevisibilitat de la política balear i la importància que hi continuen tenint els interessos particulars. En aquest sentit, els paral·lelismes amb el País Valencià del cas Gürtel són més que evidents: urbanisme desbocat, malversació de cabals públics, prevaricació... I uns sectors de la ciutadania que legislatura darrera legislatura han anat disculpant aquests comportaments poc ètics i han continuat votant majoritàriament PP i UM. Com a qualsevol altra societat infiltrada pels comportaments mafiosos, la corrupció institucionalitzada també té els seus partidaris, que aspiren a menjar els bocins que cauen de la taula dels poderosos. Crida l'atenció, en qualsevol cas, la importància donada pels mitjans de comunicació espanyols al cas Gürtel quan en el cas de Balears trobam els principals responsables polítics de la passada legislatura imputats per corrupció. Deu ser un senyal de l'escàs pes de l'arxipèlag a nivell de l'Estat... o del poc pes del PSOE Balear a l'hora d'influir en l'agenda mediàtica estatal.
