UM

Palma · L'operació, ordenada per la fiscalia, va prendre el nom d'operació Pícnic –una referència a les excursions, pagades amb doblers públics, amb què eren obsequiats els militants d'UM a Palma. Varen ser detinguts, entre d'altres, l'exregidora Cristina Cerdó, l'exmàdreta de Miquel Nadal, Paula Cortés, i l'exconseller d'Esports Mateu Cañellas. Paral·lelament, la policia enregistrava la seu d'UM. Tots els implicats en el cas havien estat expulsats del govern municipal i actualment no formaven part del partit. No obstant això, ha estat el cop definitiu per a una UM corcada per la corrupció. El dilluns següent, a instància de Josep Melià (que va amenaçar amb dimitir en cas contrari), UM decidia canviar de nom (per Convergència per les Illes Balears), abandonar el seu local i donar mà lliure al president per nomenar una executiva a la seva mida. Les sorpreses, però, no havien acabat. El vespre Josep Melià i el secretari general, Joan Monjo, eren citats pel jutge, que els anunciava la imposició al partit d'una fiança de responsabilitat civil de 1,6 milions d'euros.

La decisió de Melià s'ha hagut de reconvertir, doncs, en una dissolució de la formació i en la creació d'un nou partit. A més, l'elevada suma demanada pel jutge fa impossible continuar amb l'anterior projecte. Ens trobam davant una il·legalització de facto. En aquestes circumstàncies, el futur de Convergència per les Illes Balears és bastant incert. El projecte neix sota sospita, tot i que destacats membres de la vella guàrdia ja han decidit no formar-ne part. És el cas, entre d'altres, de Catalina Julve, Miquel Àngel Grimalt, Marc González, Maties Baron o Mateu Sedano. Tots ells pertanyents a l'anomenat sector munarista del partit –tot i que la mateixa Munar ja no en forma part- i a les restes del sector nadalista. El tàndem entre Josep Melià i Miquel Melià, que dirigeix a la pràctica el que queda d'UM, ja ha fet les passes per inscriure la nova formació en el registre de partits i per abandonar la seu del carrer Sindicat. Tot amb el permís de la justícia, que n'ha prohibit la dissolució per si hagués de respondre civilment dels delictes que se li imputen.

Melià i Munar, per la seva banda, s'han assegurat el suport al nou projecte dels candidats municipals -amb l'excepció dels independents de Capdepera, que se n'han distanciat. La Part Forana és el sector del partit que, amb excepcions, s'ha mantengut més allunyat dels casos de corrupció i el que a hores d'ara té més a perdre. Tot i això, les previsions electorals, per a CpIB, són catastròfiques. Cal tenir en compte que, per no tenir, el nou partit no tendrà espais gratuïts de propaganda electoral ni finançament públic, ja que es tracta d'una nova formació. I el finançament privat que pugui aconseguir serà ben magre.

L'única possibilitat de supervivència per a aquest espai seria apuntar-se a la Lliga de Jaume Font, que comença a caminar, de moment gràcies a acords amb grups independents de diferents pobles de Mallorca. De moment té el suport de +Acció de Campos, del Nil de Ses Salines i d'Aliança per Muro. El nou grup es defineix com a regionalista, defensor dels interessos econòmics i socials de les Balears i de la llengua i la cultura pròpies, un discurs molt coincident amb el d'UM. El nom ja no seria un impediment per a la unitat, però caldrà veure si existeix la voluntat, per part de les dues parts, de fer aquesta passa. A Mallorca existeix, malgrat tot, un espai de centredreta regionalista/nacionalista. Abans, però, caldrà acabar de fer neteja. I no està clar ni tan sols que totes les persones que formaran CpIB estiguin netes de corrupció. És possible una confluència entre la Lliga i CIB, una vegada UM ha desaparegut? En cas contrari, la Lliga serà l'aixopluc d'una part dels (ara) exmilitants d'UM?

La desaparició d'UM/CpIB de les institucions pot tenir uns efectes desastrosos, amb una hegemonia del PP a totes les institucions. Els partits d'esquerres en són conscients, però la corrupció ha acabat amb totes les possibilitats d'acostament. La línia possibilista representada per Francesc Antich ja no és viable ni en termes polítics ni d'aritmètica electoral. La vella política d'aliances entre el PSOE i UM ja és història. La resta de partits d'esquerres ja fa temps que ho havien entès. També Francina Armengol i Aina Calvo, que han abandonat aquesta línia fa temps. El futur es presenta complicat per a l'esquerra, davant un PP que no sembla gens desgastat pels casos de corrupció. La política mallorquina és tan imprevisible que pot passar qualsevol cosa.