El ministre italià de les regions, Raffaele Fitto, ha dirigit un ultimàtum a les autoritats de la província autònoma de l'Alt Adigui donant seixanta dies per fer desaparèixer els rètols indicatius escrits en alemany. En cas contrari, "l'Estat se n'encarregarà". L'amenaça afecta als 36.000 senyals indicadors a carreteres i senders de muntanya escrits únicament en llengua alemanya que en els últims tres anys ha instal·lat el Club Alpí sudtirolès.
La resposta del cap del govern de l'Alt Adigui o Tirol del Sud, Luis Durnwalder, que ocupa el càrrec des de fa vint-i-dos anys i presideix el partit majoritari de la província, el Sudtiroler VolksPartei (SVP), moderat, ha contestat: " No acceptem les ordres de Roma". El cap de govern sudtirolès estima que aquesta baralla político-lingüística afecta a la convivència existent des de fa quaranta anys entre sudtirolesos i italians i afirma que els rètols indicatius de la província son tots bilingües i que "els altres han estat posats per terceres persones i no ens pertany intervenir". Respecte a l'ultimàtum del govern italià ha dit: "Se me'n fot".
La reacció del ministre italià d'Afers Estrangers, Franco Frattini, a les paraules de Durnwalder ha estat de qualificar-lo de "petit dictador de Bolzano (capital de la província)" i afirmar que "el govern pensa seriosament tirar endavant la seva intenció de restituir el bilingüisme a l'Alt Adigui".
Un poble amb personalitat pròpia
Aquesta baralla es dóna en un context en que el predomini polític de fa dècades del SVP es veu qüestionat per la seva extrema dreta per un altre partit, el Sudtiroler Freiheit, molt actiu, que a les últimes eleccions va tenir el 5% dels vots i que preconitza un "Tirol del Sud completament lliure d'Itàlia". I l'estiu passat una gentada que mai s'havia vist a Botzen (Bolzano en italià) es va reunir per commemorar un heroi local, Andreas Hofer, un patriota austríac executat el 1810 per les tropes de Napoleó per sedició.
Dos terços del mig milió de persones que viuen a l'Alt Adigui o Sud del Tirol són de llengua alemanya però aquest territori va ser annexat a Itàlia desprès de la Primera Guerra Mundial i juntament amb la província també autònoma del Trentino (amb població de llengua italiana) forma la comunitat autònoma de Trentino-Alt Adigui. L'estatut d'autonomia va ser acordat el 1948 i renegociat i posat al dia el 1971.
L'autonomia del Tirol del Sud beneficia de manera clara, des del punt de vista econòmic, als seus habitants, però les enquestes diuen que el 55% de la població voldria la separació. El diari "La Stampa", de Torí, escriu que "l'Alt Adigui no se sent emocionalment lligat a Itàlia. s una zona econòmicament rica i prospera però culturalment inquieta". I el "Corriere della Sera", de Milà, publica un article d'Antonio Puri Purini titulat "No regalem els senders alpins als nacionalistes".