Davant nostre apareix un panorama terrorífic. Existeix la possibilitat de que la tragèdia grega acabi portant a un corralito espanyol. L'actual caos polític existent a Grècia, que pot conduir aquest país a sortir de l'euro, obriria el camí a què Itàlia i Espanya acabin en un "corralito" (els bancs sense diners i els estalvis de la gent convertits en fum).
Aquest ha estat el pronòstic del prestigiós premi Nobel d'economia nord-americà, Paul Krugman. El pronòstic de la setmana passada sobre les conseqüències de les eleccions legislatives a Grècia s'ha complert. El parlament sorgit de les urnes era una institucionalització del caos polític existent en aquell país, que s'ha sumat al caos econòmic que pateix des de fa anys i que ha motivat dos successius salvaments per part de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). Tal com preveiem, no ha estat possible formar una coalició política que governi el país i no ha quedat més remei que convocar noves eleccions pel pròxim mes de juny.
Ara bé, la solució dels mals del poble grec no està clar que sorgeixi de les urnes. Tampoc està clar que existeixi una via millor. Les eleccions del passat dia 6 van alterar a fons el panorama polític, ja que van pagar els plats trencats de la crisi els dos partits tradicionals de dreta i esquerra, Nova Democràcia i Pasok. Va sorgir una nova força d'esquerra que va superar l'històric partit socialista Pasok, la coalició Syriza, que no accepta els pactes negociats per Nova Democràcia i Pasok per obtenir el segon salvament de Grècia.
El problema del poble català és més gruixut encara perquè estem captius dins d'una nau que fa aigües
Els pronòstics diuen que Syriza pot ser el partit més votat als comicis de juny, al voltant del 30% dels vots (el passat dia 6 va obtenir el 16% i va quedar segon). Un govern configurat al voltant de Syriza denunciaria els pactes amb la UE i el FMI i demanaria la seva renegociació. La UE i el FMI, davant l'incompliment dels pactes, deixarien de prestar diners a Grècia. La conseqüència seria que el govern grec no podria pagar sous ni fer res més que declarar la fallida. Grècia sortiria de l'euro o seria expulsada de la Unió.
L'Apocalipsi de Krugman
Aquest escenari possible és el que serveix al famós economista nord-americà, Paul Krugman, articulista habitual del diari The New York Times i la seva edició europea International Herald Tribune, per explicar ─en un recent article de gran repercussió internacional─ que l'enfonsament econòmic de Grècia i el seu aïllament polític a Europa tindria com a conseqüència un terrabastall tan gran que faria caure els bancs espanyols i italians. La gent retiraria els seus estalvis dels bancs i els capitals marxarien cap a altres estats més sòlids i fiables. Els governs de Madrid i Roma, i els sistemes bancaris respectius acabarien fent un corralito, és a dir, prohibint la sortida de capitals del país i limitant els diners que els clients podrien retirar dels bancs.
Ja és l'hora de començar a trencar les cadenes que ens tenen lligats a la nau espanyola, a no ser que ens agradi el sadisme
És molt greu que aquesta possibilitat sigui presa en consideració per tothom, ni que sigui per a desmentir-la, perquè indica la gravetat de la situació econòmica i la fragilitat dels sistemes bancaris i les economies d'Espanya i Itàlia. És molt greu perquè un eventual salvament d'aquests dos estats de la UE amenaçaria la mateixa existència de l'euro i de la UE i qüestionaria la permanència d'aquests estats dins del conjunt europeu. És molt greu perquè mostra a quin punt hem arribat de gravetat econòmica i política després d'escoltar mentides repetides de socialistes i populars espanyols, com que el sistema bancari espanyol era el més sòlid del món, com que el nou govern (popular) calmaria els mercats perquè sabia com s'havia de governar, etc.
El problema del poble català és més gruixut encara perquè estem captius dins d'una nau (Espanya) que fa aigües, totalment desprestigiada a nivell internacional (els comptes públics seran auditats per agents internacionals davant la sospita que els oficials del govern espanyol són mentida, com els grecs abans de la crisi). I enmig de la tempesta no tenim cap mena de poder per actuar buscant una sortida. La incompetència del món polític espanyol ens arrossega cap a un possible naufragi. Amb la que està caient continuen malgastant milers de milions d'euros en AVEs cap a Galícia i Badajoz que mai seran rendibles. Potser ja és l'hora de començar a trencar les cadenes que ens tenen lligats a la nau espanyola, a no ser que ens agradi el sadisme que practiquen amb nosaltres.
