Ucraïna tem pel seu futur davant les ambicions i la política imperial d'una Rússia que se sent forta i que aspira a recuperar el control del que alguns anomenen el seu "estranger pròxim", és a dir, les nacions que havien format part de l'imperi soviètic (abans tsarista). Aquesta por té com a fonament el fet que el passat 9 de setembre la Duma (Parlament rus) va aprovar una llei que amplia les possibilitats d'intervenció de les seves forces
armades a l'estranger (resposta a un atac, protecció de ciutadans russos, prevenir una agressió contra un altre estat i en el marc de la lluita contra la pirateria).
La reacció ucraïnesa ha estat demanar als Estats Units, Gran Bretanya, França i Xina que convoquin ràpidament una conferència internacional per preservar la independència d'Ucraïna. La resposta ha estat el silenci. Ara els ucraïnesos saben que davant una intervenció russa es trobarien sols. L'exemple de Geòrgia no pot ser més clar. La intervenció militar russa ha suposat la pèrdua de dues parts del seu territori (Abkhàzia i Ossètia del Sud), ara sota control rus. La reacció occidental va limitar-se a evitar la desaparició de Geòrgia com a Estat independent en deturar, per la via diplomàtica, a les tropes russes que ja estaven a les portes de la capital.
Si mirem Ucraïna de més a prop veurem que hi ha tres zones geogràfiques i humanes clarament delimitades. Hi ha la Ucraïna occidental (ex-polonesa, ex-austríaca), amb capital a Lviv, que és clarament pro-occidental i nacionalista. La Ucraïna del centre i part del nord, amb la capital Kiev, és també nacionalista però sense el sentiment d'hostilitat cap a Rússia que té la zona occidental. El sud, l'est, part del nord i la península de Crimea, amb les ciutats de Kharkiv, Donetsk, Odessa i Sebastopol, són clarament pro-russes i anti-occidentals, sense gaire o gens sentiment nacionalista (en tot el seu nacionalisme és rus). De fet, part important de la població de Crimea, majoritàriament russa, aspira a unir-se a Rússia.. Amb aquest panorama el Kremlin ho té fàcil per intervenir quan estimi oportú.
El pròxim mes de gener se celebraran eleccions presidencials i l'actual president, Iutxenko, nacionalista, no sembla tenir cap possibilitat de ser reelegit (les enquestes li donen el 3% dels vots). La fragilitat interna evident i la perspectiva electoral incerta poden proporcionar l'ocasió que espera el Kremlin. Mentrestant, les inversions russes s'han multiplicat en la pràctica totalitat dels sectors industrials més importants del país fins el punt que es pot afirmar que l'economia ucraïnesa és actualment dependent en gran mesura del poder econòmic rus.
Cal recordar que quan fa enfonsar-se l'imperi soviètic i Ucraïna va accedir a la independència, el 1991, va acceptar dependre's de l'armament nuclear estacionat al seu territori a canvi de la garantia de les seves fronteres per part de la comunitat internacional. Aquesta garantia la van subscriure els Estats Units i Rússia. Però el temps no passa en va i ara els russos ocupen l'illa de Tuzla, situada a l'estret de Kertch (entre Rússia i Crimea), reivindicada per Moscou i Kiev.
Dividits i indefensos
Ucraïna és un Estat fràgil com mostren els resultats d'una enquesta efectuada per l'Institut nacional dels problemes de seguretat internacional de Kiev, segons els quals els partidaris de la independència del país són tot just una tercera part de la població a les regions del sud i una mica menys de la meitat a la part oriental. A més a més, una part considerable de la població d'aquestes regions aspira a retornar a Rússia. El poder rus s'aprofita d'aquestes divisions internes per intervenir en la política interior ucraïnesa, incidint sobre els candidats a la presidència en els comicis del gener vinent.
Segons el setmanari ucraïnès, de Kiev, "Dzerkalo Tyjnia", la major part dels ucraïnesos tenen una mentalitat pacífica i pacifista, fet que "fragilitza psicològicament a Ucraïna" i "les forces armades ucraïneses estan en plena descomposició", per manca d'inversions, mentre Rússia ha refet la seva maquinària militar en els últims anys dedicant-hi fortes sumes de diners. "En el pla militar, conclou la revista, Ucraïna no està preparada per garantir la seva independència ni la defensa de les seves fronteres pels seus propis mitjans ...i els estats que garantien la seva independència i seguretat avui dia, de fet, han renunciat a les seves obligacions. L'Aliança Atlàntica ha rebutjat la idea de lluitar per Ucraïna, preferint preservar les seves relacions pacífiques amb Rússia".
