Eslovàquia i la República Txeca es van separar el 1993. Tenien diversos motius per fer-ho, però, sens dubte, les diferències econòmiques entre les dues repúbliques van ser un factor determinant. I és que a principis dels 90, la regió pròspera de Txèquia tenia una renda per càpita un 20% superior a la de la república empobrida d'Eslovàquia. Per tant, Praga havia de subvencionar Bratislava. Així les coses, arran del desmembrament de Txecoslovàquia, tothom augurava un renaixement econòmic fulgurant de Txèquia, mentre que hi havia qui ja es compadia d'Eslovàquia. I resulta que no, que la independència ha estat una estratègia win-win, de manera que Eslovàquia també ha aconseguit despuntar econòmicament.
I de quina manera. L'any passat, Eslovàquia va ser el tercer país de la Unió Europea que va créixer més, amb una taxa del 8,3%, només per darrere d'Estònia i Letònia. Així mateix, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) preveu que Eslovàquia augmenti el PIB en un 8,75% aquest 2007. L'evolució econòmica del país ha estat més que bona, fins al punt que, tal com indica l'economista Ramon Tremosa, la regió de Bratislava ja tenia el 2003 el mateix PIB per càpita que Catalunya, malgrat que fins el 1989 hi havia un règim comunista, i només deu anys després de la independència del país.
Comptat i debatut, doncs, sembla una autèntica fal·làcia apel·lar a la solidaritat entre regions per evitar els processos secessionistes. Perquè els Estats petits i uniformes estan més ben preparats que ningú per actuar amb agilitat en un món globalitzat que es mou a un ritme trepidant. I perquè donar responsabilitat a les regions pobres les activa, els permet assajar polítiques econòmiques específiques per al seu territori, i extreure'n les conclusions corresponents.
És per això que, en una entrevista a Tribuna Catalana, el ministre flamenc d'Exteriors i líder del partit independentista Nova Aliança Flamenca (N-VA), Geert Bourgeois, assegurava que la seva formació no només defensa la independència pels flamencs, sinó que també pels valons, perquè està convençut que és la solució a la crisi econòmica de la regió francòfona. Probablement, de la mateixa manera que Eslovàquia ha crescut fortament l'últim decenni, Valònia, Extremadura i tantes altres regions pobres també ho podrien fer. Perquè els diners que se'ls envia des de les regions més dinàmiques no claven arrels, sinó que tapen forats. És a dir, no serveixen per transformar les economies pobres, ni per solucionar el problema, sinó per perpetuar-lo.
D'altra banda, què és més just, donar diners a regions pobres, però relativament benestants, o ser solidari amb les regions autènticament desestructurades, com certes zones de Romania o Bulgària, a través dels fons de cohesió de la Unió Europea?
