Les forces armades de Myanmar (Birmània) han destruït, a finals d'agost, a una de les guerrilles o exèrcits de les minories ètniques, la de Kokang, territori situat a la frontera amb la Xina. El passat mes de juny els qui van patir una forta ofensiva militar van ser els karens, una altra minoria, situada a la frontera amb Tailàndia,
i tot indica que es prepara un nou atac ara contra la guerrilla o exèrcit del poble wa, situat també a la frontera amb la Xina. L'Estat birmà, des de la seva creació, ha estat incapaç d'integrar a tot un seguit de minories ètniques que una rera l'altre van anar creant els seus propis grups guerrillers o exèrcits que durant dècades van lluitar contra el govern de Rangun.
El 1989, amb la mediació de la Xina, el règim dictatorial birmà (governa una junta militar formada per generals) va signar un seguit d'alto-el-foc amb els diferents grups armats. A canvi de la treva, aquests exèrcits de les minories mantenien el control del territori que els pertocava. A principis d'enguany, la junta militar va exigir a les minories transformar els seus exèrcits en unitats de guardes fronterers, situades sota l'autoritat de l'exèrcit birmà. La Junta pretenia recuperar el control del territori per poder fer unes eleccions destinades a legitimar-la de cara a l'exterior, ja que la dictadura pateix de l'aïllament internacional.
Els més importants exèrcits de les minories han rebutjat la petició i al mes de juny els karens eren els primers a rebre. Al mes d'agost els hi ha tocat als 150.000 kokangs, una minoria que en les seves tres quartes parts son d'origen xinès (han), emigrats al segle XVI a territori de l'actual Birmània, i en una quarta part son emigrants xinesos (han) de les últimes dècades.
La regió de Kokang està al nord de Birmània, a la frontera amb el Yunnan xinès. Els combats de finals d'agost, que van durar tres dies, entre l'exercit birmà i l' Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional de Myanmar (MNDAA), van provocar 500 morts, segons fonts de l'oposició, i 37.000 refugiats, entre els quals 700 guerrillers del MNDAA, que ara estan a la Xina. La regió de Kokang era un oasi de prosperitat degut a les inversions i activitats dels xinesos i la moneda que circulava era el renminbi xinès. L'atac i ocupació de Kokang és un advertiment als altres exèrcits de les minories i, sobretot, a l'Exèrcit de l'Estat Wa Unit (UWSA), el més fort, amb 25.000 soldats.
Però els wa tenen el suport de la Xina i aquesta política de la dictadura pot posar fi a la treva dels últims vint anys i fer tornar al combat a l'UWSA, l'Exèrcit de l'Estat Shan (SSA), l'Exèrcit de Kachin Independent (KIA) i altres grups com l'Exèrcit Mong Thai (MTA) del "senyor de l'opi" Khun Sa. En total, aquestes organitzacions disposen de més de 45.000 soldats i/o guerrillers. El règim militar birmà ha fixat el mes d'octubre com a data límit per a que els grups armats de les minories es transformin en guardes fronterers del seu exèrcit.
Contradiccions de la Xina imperial
En aquest conflicte la Xina es troba en una postura molt incòmoda perquè, per una part, des de fa vint anys és el principal aliat polític i econòmic de la dictadura birmana -a qui proporciona armament i suport diplomàtic en els organismes internacionals, com el Consell de Seguretat de la ONU, per evitar l'increment de les sancions internacionals. Actualment, la Xina té previst construir un oleoducte i un gasoducte, per valor de 1.400 milions d'euros, de 1.200 quilòmetres, que travessant tota Birmània arribarà al Yunnan xinès.
Per altra banda, la Xina ajuda i protegeix, també amb armes, a diversos exèrcits de les minories ètniques i no té cap mena d'interès en què la seva frontera sud (amb Birmània), es converteixi en un focus d'inestabilitat, ni en veure com li arriben centenars de milers de refugiats, ni tampoc en presenciar com els generals birmans persegueixen la seva minoria xinesa. Ara, el país xinès està demanant als generals birmans que facin el que Xina no fa ni amb tibetans ni amb uigurs: respectar les seves minories, trobar solucions polítiques als conflictes i no fer servir únicament la repressió.
