A les últimes setmanes s'han produït a l'Iraq un seguit de matances amb un elevat nombre de víctimes al mateix centre de la capital, Bagdad, donant la impressió que aquest conflicte no hi ha qui el solucioni.
Tanmateix, la situació evoluciona lentament cap a una certa normalització, en el sentit de que respecte a anys anteriors hi ha moltes menys víctimes, menys atacs i, amb dificultats i pressions dels nord-americans, s'han efectuat pactes polítics destinats a tirar endavant un sistema democràtic basat en els tres components bàsics del país: els kurds, els àrabs xiites i els àrabs sunnites. Els sagnants atacs dels últims temps, amb la destrucció de diversos ministeris, són obra de les restes d'Al Qaeda que operen a les zones àrabs de l'Iraq (en el Kurdistan iraquià no hi tenen bases operatives ni partidaris) que causant un elevat nombre de morts volen desestabilitzar el procés polític per tal de provocar unes noves eleccions legislatives el pròxim 27 de febrer, destinades a consolidar la democràcia assentada en l'equilibri i repartiment del poder entre els tres components abans esmentats. Al Qaeda a l'Iraq ja no representa una amenaça estratègica com en temps passats perquè ha quedat reduïda a la mínima expressió després que els nord-americans convertissin a la resistència dels àrabs sunnites en milícies subvencionades al seu servei, però conserva la capacitat d'efectuar cops espectaculars com els dels últims temps.
-Matança a canvi de 10.000 dòlars-
Els atacs d'Al Qaeda a l'Iraq més recents han estat facilitats per la retirada de les tropes nord-americanes de les ciutats del país. La seguretat està ara a mans de les forces iraquianes que, pel que es veu, encara no estan prou preparades. Hi ha dos aspectes: la seva escassa formació i la corrupció. La investigació dels atemptats dels últims temps ha revelat que els kamikazes amb explosius que han efectuat atacs simultanis davant de ministeris i altres llocs cèntrics van pagar 10.000 dòlars als policies i militars dels llocs de control per poder passar i fer-se explotar. Els últims atemptats han coincidit amb l'anunci de les noves (segones) eleccions legislatives. Si abans els atacs d'Al Qaeda es dirigien contra els ocupants nord-americans ara se centren en els que defineixen com a "nous ocupants", les institucions estatals i els temples i barriades xiites. Durant anys Al Qaeda a l'Iraq va alimentar-se dels voluntaris estrangers que anaven a fer la jihad (guerra santa) però el flux d'estrangers pràcticament ha cessat i ara Al Qaeda es nodreix d'iraquians. El 2007 entraven un promig de 120 jihadistes al país cada mes, el 2008 van baixar a uns 40 per mes i enguany es calcula en una vintena per mes. Segons els serveis secrets iraquians hi ha un pacte pel qual actuen conjuntament Al Qaeda i les restes del règim baasista derrocat pels nord-americans, que tindria el suport del règim baasista de Síria. Molts dels dirigents del règim baasista iraquià van ser acollits pel règim basista sirià quan va caure el règim de Saddam Hussein.
-Menys morts en atacs i atemptats-
Un altre indicador de la lenta millora de la situació és la progressiva disminució del nombre de morts en atacs i atemptats. El passat mes de novembre van morir 88 civils, 12 soldats i vint-i-dos policies i 432 persones van resultar ferides en atacs de la insurgència , que per la seva part va perdre 38 homes. Els nord-americans van tenir onze baixes, però només dues en operacions armades. Aquest balanç és el més reduït des de la invasió i ocupació del 2003. Pel que fa al balanç anual, des de principis d'any i fins el mes de novembre havien mort 3.114 iraquians, és a dir, la meitat de l'any 2008.
Si es compleix el calendari anunciat pel president Obama totes les forces nord-americanes de combat, és a dir, el 60% dels 120.000 soldats desplegats a l'Iraq hauran tornat a casa seva sis mesos després de les eleccions legislatives del 27 de febrer, és a dir, a finals d'agost del 2010. Els altres 50.000 soldats que continuaran en el país estaran com a "consellers de seguretat" i marxaran a finals del 2011.
-Nova llei electoral-
Abans de convocar-se les eleccions s'ha arribat a un acord entre les diferents comunitats. Els kurds, que són el 20% de la població, volien un major nombre de diputats però els àrabs xiites i sunnites no van cedir i després de fortes pressions dels nord-americans, inclosa una telefonada del mateix Obama al president del Kurdistan iraquià, Massud Barzani, van renunciar a aquesta reivindicació. La nova llei electoral va ser votada per la quasi unanimitat del parlament, el passat dia 6 de desembre. Les primeres eleccions legislatives van ser el 2005 i ara s'ha reevaluat la població estimant que ha augmentat dels 27 milions del 2005 als actuals 32 milions i, per tant, el nombre de diputats passarà dels 275 actuals a 325.
En aquests nous comicis els electors podran elegir els seus candidats en llistes obertes, a diferencia del sistema de llistes tancades del 2005, que van facilitar l'elecció de diputats totalment desconeguts pels electors. Per evitar assassinats algunes llistes es neguen a publicar els noms de tots els seus candidats. Més de 160 llistes i partits polítics s'han inscrit per participar a l'escrutini. La nova llei estableix que, com a mínim, una tercera part dels diputats seran dones i les minories (cristians, yazidis i altres) tenen vuit escons reservats. Els dos milions de refugiats a l'estranger, la major part dels quals són àrabs sunnites, podran votar i els seus vots seran comptats a la seva circumscripció d'origen.
