Una història d'infidelitat matrimonial ha alterat la vida política de l'Ulster, posant en perill l'equilibri de poder intern al govern de Belfast i la transferència dels poders de la justícia i la policia que havia de rebre de l'executiu de Londres. Tot plegat, en uns moments en que el futur polític d'Irlanda del Nord sembla més complicat que mai, degut a la fragmentació creixent del camp unionista (partidaris de la unió amb la Gran Bretanya).
El primer ministre del govern nord-irlandès és Peter Robinson, dirigent del Partit Democràtic Unionista (DUP), fundat i liderat pel fanàtic protestant reverend Ian Paisley. Aquest partit extremista, oposat al seu dia als acords de pau que van posar fi al conflicte de l'Ulster, és el que més vots va obtenir a les últimes eleccions. Però, com a resultat dels acords de pau, està obligat a cogovernar amb el segon partit més votat, el de l'extrem oposat, el Sinn Féin (partidari de la reunificació amb la República d'Irlanda).
Fa uns dies s'ha destapat la història de les infidelitats de la dona del primer ministre, Iris, de 60 anys. s diputada al parlament de Belfast i religiosament puritana, com el seu marit i el seu partit, i enemiga declarada dels gais, ja que ha dit que no hi res més "abominable" que ser homosexual. Però la seva vida privada no tenia res a veure amb els principis que professa en públic. Des de fa anys mantenia una relació sexual amb un carnisser, i quan aquest va morir va passar a ocupar-se del seu fill, de 19 anys. L'escàndol ha esclatat en saber-se que va fer servir les seves influències perquè el seu amant de 19 anys obtingués uns diners (50.000 lliures) per obrir un bar a Belfast. Els diners els hi va donar Iris, que els havia demanat a dos promotors immobiliaris.
Ni dimissió ni eleccions avançades
El primer ministre s'ha agafat sis setmanes d'absència al seu càrrec per esperar que passi la tempesta. A Irlanda del Nord no es poden aplicar fórmules polítiques normals a tot el món com celebrar noves eleccions o que el primer ministre deixi el càrrec al primer ministre adjunt, perquè a Belfast el primer ministre és un extremista unionista i el primer ministre adjunt és un patriota irlandès del Sinn Féin, Martin McGuinness. La sortida del conflicte els obliga a governar junts amb un difícil i inestable equilibri del repartiment del poder.
Tampoc es poden celebrar eleccions avançades perquè segurament el DUP perdria molts vots a favor d'una recent escissió, el Traditional Unionist Voice, format per unionistes purs i durs que no volen compartir de cap manera el poder amb el Sinn Féin. Això dibuixa un panorama polític en que els unionistes estan dividits en tres grans partits, el DUP, els seus escindits i el Partit Unionista Oficial. En cas d'eleccions, és molt possible que ara el Sinn Féin fos el partit més votat i segons l'acord de Sant Andreu (St. Andrews), del 2006, el partit més votat obté el càrrec de primer ministre. Es donaria la paradoxa que un exdirigent de l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) encapçalaria una autonomia britànica que vol eliminar per unir-la amb la resta d'Irlanda.
Peter Robinson, fent ús de una llei que permet al primer ministre ser rellevat d'algunes de les seves funcions durant sis setmanes, tot mantenint el càrrec, ha parat el cop i intenta salvar la crisi. Però tot plegat interfereix en un dels temes que més divideix al primer ministre Robinson i al seu adjunt, McGuinness: el de la transferència dels poders de la justícia i de la policia del govern britànic al de l'Ulster. Pels patriotes irlandesos del Sinn Féin i pels qui van lluitar amb l'IRA és molt important veure un dels seus dirigint la policia o la justícia a Irlanda del Nord.
Aquest tema que divideix el govern bipartit quedarà aparcat fins a la resolució de la crisi. Si Robinson hagués dimitit, com hauria estat normal en altres contrades, i amb l'unionisme dividit, seria extremadament difícil refer les aliances necessàries per formar nou govern i, per tant, sense govern propi haurien fracassat els acords de pau a l'Ulster.
