Ja fa anys que a Sudamèrica i Centramèrica s’està desenvolupant amb força creixent el moviment indigenista, és a dir, de les poblacions descendents dels conquerits que porten segles sotmesos a una política racista de discriminació per part dels descendents dels conqueridors (recordeu Chiapas?). La victòria aclaparadora de l’ind Ja fa anys que a Sudamèrica i Centramèrica s’està desenvolupant amb força creixent el moviment indigenista, és a dir, de les poblacions descendents dels conquerits que porten segles sotmesos a una política racista de discriminació per part dels descendents dels conqueridors (recordeu Chiapas?). La victòria aclaparadora de l’indígena bolivià Evo Morales és un pas més en aquesta tendència de les poblacions sotmeses a recuperar el seu passat, els seus drets i la seva dignitat. No és el primer, ja que al veí Perú governa (malgoverna) un altre indígena, el president Alejandro Toledo. I tampoc es pot parlar d’un únic moviment, ja que hi ha dues grans tendències marcades, la dels qui prioritzen el fet social i econòmic, com és el cas de Morales, i la dels qui posen pel davant el fet racial, ètnic, històric. Per uns, les causes de la seva pobresa i la seva marginació social, econòmica, política i cultural són bàsicament socials i econòmiques i, per tant, lluiten per ideals emancipadors que suposen la transformació de les actuals estructures econòmiques, com l’ara triomfant Evo Morales. Pels altres, les causes dels seus mals procedeixen del dia en què uns estrangers (els conqueridors) van decidir que aquell continent era seu i que els seus habitants estaven destinats a obeir-los i que això ha perdurat fins avui dia a través de les estructures estatals de poder, sempre en mans dels descendents dels conqueridors, i per això lluiten pel reconeixement de l’existència i els drets dels pobles indígenes i contra els poders estatals que fins ara els han empresonat dins del que consideren que és casa seva. Els mitjans de comunicació només veuen la primera tendència, però de fet les dues creixen de manera simultània i en alguns indrets es complementen, com sembla succeir a l’Equador, mentre en altres s’oposen, com a Bolívia, en què Evo Morales seria el líder dels primers mentre que Felipe Quisque és el dels segons. El que queda clar és que s’estan produint canvis que van més enllà de la clàssica alternança entre dretes i esquerres i que, per tant, podem qualificar d’històrics.