Les eleccions a Suècia de diumenge passat han confirmat la tendència general a Europa: govern conservador, de dretes o centre-dreta, una oposició socialista o socialdemòcrata afeblida i l'aparició o consolidació de forces polítiques extremistes (extrema dreta) o populistes. La història mostra com les grans crisis econòmiques afecten la vida política democràtica.
La Gran Depressió del 1929 va tenir conseqüències econòmiques i socials pel poble alemany (l'atur afectava a una tercera part dels treballadors) desastroses. El més beneficiat per la crisi va ser el partit nazi, que el 1928 havia tret un 2,6% i el 1930 va obtenir el 18,3% dels vots, assolint el 1932 el 37,8%. La lliçó no podia ser més clara: l'Estat havia de proporcionar als ciutadans la seguretat que el sistema de mercat, sense control, no podia proporcionar. L'alternativa era el nacionalisme econòmic i polític i en el cas alemany aquest últim el va instrumentalitzar el partit nazi, amb les conseqüències que tothom sap.
Una vegada acabada la Segona Guerra Mundial i fins els anys 80, van aplicar-se les tres lliçons apreses durant la depressió: reglamentació, sobretot, del sector financer, polítiques d'estímul i redistribució. Amb aquestes polítiques la socialdemocràcia va donar als treballadors la seguretat necessària. Les tres dècades d'aplicació d'aquestes polítiques van portar a que els treballadors consideressin la seguretat adquirida com un fet irreversible.
L'arribada de la globalització ha anat debilitant les bases del sistema de benestar i se li va sumar la desregularització del sistema financer impulsat per la hegemonia ideològica del liberalisme. El resultat ha estat la crisi iniciada el 2007. Però en aquesta ocasió les polítiques d'estímul han evitat una nova Gran Depressió. A nivell polític la dreta s'ha mostrat molt més hàbil que l'esquerra per navegar enmig de la crisi i actualment el món occidental viu una època d'austeritat pressupostària, que afecta els treballadors més que a ningú.
Relació directa entre depressió i extremisme
Fa vuitanta anys els canvis polítics van afavorir el ràpid creixement de les forces d'extrema dreta i actualment, sense arribar als extrems dels anys 30 (la crisi s'ha gestionat de manera més encertada, evitant una nova Gran Depressió), hi ha una evident revifada dels partits i les idees d'extrema dreta i populistes. Només cal mirar el debat existent a Alemanya al voltant de les expressions racistes i antiimmigrants musulmans del socialdemòcrata Thilo Sarrazin en el seu llibre de recent publicació i el suport que obtenen segons les enquestes; o les mesures del govern francès contra els gitanos per frenar l'ascens del Front Nacional; o els excel·lents resultats del partit antiislàmic de l'holandès Geert Wilders (15%) o el partit ultranacionalista hongarès Jobbik (16 %); o les perspectives de creixement de la Lliga Nord italiana, anti.-immigració. I ara el 6% de l'extrema dreta sueca.
En un estudi recent, Markus Brückner i Hans P. Grüne diuen que un 1% de contracció en el creixement econòmic suposa un 1% de creixement pels partits extremistes i populistes, segons esmenta el professor d'Economia del Trinity College de Dublín, Kevin O'Rourke, en un article al "Corriere della Sera".
Els Verds alemanys, l'alternativa
En el cas d'Alemanya les últimes dades fan pensar en el cas francès, on el moviment polític ecologista va empatar amb els socialistes a les eleccions europees, és a dir, creixen les altres esquerres mentre recula la vella socialdemocràcia, incapaç de posar-se al dia. Les enquestes d'opinió estan donant un fort avenç dels Verds (ara doblarien els seus vots del 2009, fins arribar al 22%) mentre la socialdemocràcia, el SPD, recula fins el 24%. En el cas alemany, el gran beneficiat de la crisi, aprofitant a favor seu el debat contra les centrals nuclears i el de la immigració, no es l'extrema dreta sinó l'ecologisme polític. Els pronòstics els són tan favorables que l'any vinent podrien conquerir el poder en algun dels sis "länders" (estats federats) on se celebraran eleccions.
La major part de la opinió pública alemanya està en contra de les centrals nuclears però el govern conservador de Angela Merkel ha decidit perllongar la seva vida del 2022 (data prevista pel seu tancament) al 2036. Els Verds recullen aquest descontent i també el fet de que Sarrazin sigui un polític del SPD (ara ha estat expulsat), és a dir, el tema de la immigració no l'explota l'extrema dreta sinó que beneficia els Verds, partidaris del multiculturalisme, amb una postura antiracista molt més clara i contundent que el SPD. El 2011 els Verds podrien guanyar a la ciutat-Estat de Berlín i a Baden-Wurtemberg.
s palpable, doncs, que la crisi porta a una part de la població a sentir-se atreta per formacions polítiques extremistes i populistes, que fan servir les pors i el descontent que provoca la immigració, sobretot la musulmana. I que l'esclerosi de la socialdemocràcia afavoreix el creixement d'una altra esquerra, la que té un fort component ecologista.
