La crisi de relacions entre Convergència Democràtica i Unió Democràtica té unes explicacions, vista des de fora, en les que sembla que s'hi barregin diversos elements. Crec que en primer lloc hi ha el fet de la personalitat política i el lideratge de Duran i Lleida
Un lideratge que va derivant cap a la seva particular singularitat, prou forta, però que no es veu fins a quin punt la seva posició política és secundada per la resta de membres significats del seu propi partit.
Independentment de les raons del darrer conflicte en la votació del parlament espanyol, allò que em permeto discutir de la posició del Sr. Duran és la seva contradicció teòrica respecte al procés sobiranista, que és un dels punts amb els quals la divergència respecte a la posició d'Artur Mas --i per tant de Convergència Democràtica-- és més evident.
També passa en altres partits. Respecte al procés que permeti l'expressió de la voluntat del poble de Catalunya cap la constitució d'un estat propi, hi ha també una contradicció en alguns partits d'esquerra, com ja he fet constar més d'una vegada. No entendre que el pas cap a l'autodeterminació és un pas previ a qualsevol política, sigui de dretes o d'esquerres, que es pugui fer posteriorment. I no entendre que aquest pas previ necessita de la unitat de tots els partits que creuen com un avenç democràtic el referèndum per a l'autodeterminació, és una contradicció teòrica evident.
Per arribar a un acord confederal primer cal reconèixer la sobirania de la parts"
La contradicció de Duran i Lleida en aquest tema és semblant, però a partir d'un altre plantejament. Dir que ell es partidari d'una Espanya confederal en comptes de la independència de Catalunya és no entendre el que suposa el terme de confederació enfront del de federació. En una federació la sobirania està en l'Estat que té regions o zones federades.
En la confederació, en canvi, la unió depèn de la voluntat de les parts confederades. Això vol dir que per arribar a un acord confederal primer cal reconèixer la sobirania de la parts les quals poden decidir si o no a la unitat d'un sol estat. Per arribar a una confederació, per tant, cal haver fet primer el pas cap a la independència i que aquesta sigui reconeguda.
En aquest sentit el President Artur Mas ho te més clar i és el que li permet establir acords amb ERC ja que en la constitució d'un estat propi coincideixen en l'objectiu, encara que de vegades no van prou junts en l'estratègia, els passos a donar i el calendari de les tasques que hi ha per fer. Esperem que amb el calendari electoral ja establert, poguem anar junts per un avenç democràtic del nostre país.
