Fukuyama

Barcelona · Aquesta última va aparèixer en forma d'article a una revista el 1989 i ara el politòleg nord-americà, que acaba de publicar el primer volum de "The origins of political order", un anàlisi de la societat humana i dels sistemes polítics des de la prehistòria fins el 1789, afirma que "el que està succeint avui dia en el món àrab és la millor confirmació de la meva tesi exposada el 1989 sobre la fi de la història".

"Quan vaig dir que la liberaldemocràcia era l'estadi més avançat en l'evolució de la societat humana, declara Fukuyama, entre les objeccions que vaig rebre hi havia l'excepció àrab. Ara veiem que aquella excepció no existeix. Els pobles àrabs no són diferents de nosaltres, tenen les mateixes aspiracions, la mateixa dignitat". Aquest politòleg, que va ser deixeble i rival intel·lectual de Huntington, va estar a les files dels neoconservadors, abans d'allunyar-se'n. Ara l'actualitat el persegueix retornant a la primera línea la seva teoria publicada quan la caiguda del Mur de Berlín.

La fi de la història va seduir molts intel·lectuals en un moment històric en que es va passar d'un món bipolar a una superpotència dominant, els Estats Units. La caiguda del comunisme va donar pas a un món unipolar, al triomf dels Estats Units, però la seva teoria va decaure davant la complexitat dels esdeveniments de finals del segle XX i la primera dècada de l'actual segle XXI. A través de Fukuyama i la seva teoria s'atacava l'orgull imperial nord-americà. Ara torna a ser cèlebre i tothom l'escolta a partir dels últims esdeveniments.

-Onades de democràcia-

El famós politòleg explica, en una entrevista publicada al diari italià "Corriere della Sera",  que "el que veiem és un fenomen que ja havíem vist en el passat, grans masses que es mobilitzen perquè ja no aguanten més viure sota el domini de les dictadures i el que volen no és gaire diferent de la democràcia entesa en el sentit occidental". Hi veu una nova onada de la democràcia. La primera hauria estat amb les transicions post-autoritàries a Espanya, Portugal i Grècia, seguides per una altra onada a l'Amèrica Llatina i una de nova a l'Europa de l'Est. "En vint anys, diu, el nombre de democràcies es va multiplicar per tres. L' única part del món que semblava aïllada del contagi era el món àrab". En dedueix que els "valors de la liberaldemocràcia no són exclusius, no pertanyen a un sol tipus de cultura".

Recorda, a propòsit del seu nou llibre, que les institucions democràtiques i l'Estat de dret són fruit d'una evolució i els desenganys de desprès de la caiguda del Mur de Berlín amb les "revolucions taronja" a les repúbliques ex-soviètiques de Geòrgia, Ucraïna i Kirguizistan, que van acabar amb nous autòcrates en el poder. La raó, per Fukuyama, és que els moviments democràtics no van ser prou forts per poder construir institucions sòlides i "ara hi ha el mateix risc a Egipte, on les úniques forces fortes són els militars i els Germans Musulmans. D'aquí un parell d'anys podem tenir un desengany pel que fa a les actuals revolucions  del món àrab".

-El torn de la Xina-

Després de la crisi econòmica i financera mundial del 2008 la Xina ha quedat com el model alternatiu més important a l'occidental, un capitalisme autoritari i dirigista, però Fukuyama fa la previsió de que després del món àrab l'onada democràtica arribarà a la Xina perquè, afirma, "no és una excepció. La diferència és que la classe dirigent xinesa és més eficaç i intel·ligent, ha sabut generar creixement i ocupació i no té el problema d'una joventut instruïda i aturada, com en el món àrab". A més a més, les autoritats xineses actuen al menor signe de protesta per ofegar-la "però no hi ha una diferència cultural de fons entre els xinesos i la resta del món".

Es dona la paradoxa de que mentre els pobles àrabs demanen democràcia, en els Estats Units, debilitats per la crisi econòmica, "el sistema democràtic sembla paralitzat, assegura el politòleg, degut a la lluita entre partits, a la polarització i el maximalisme". La conseqüència és que fer les grans reformes que s'imposen ara sembla impossible. Conclou que "els pobles que viuen en democràcia han de ser molt vigilants perquè des de la democràcia es pot recular".