Ara el centre d'interès se situa a l'Àsia mentre que l'Aliança Atlàntica, degut al declivi de les potencies europees, està destinada a perdre pes i recursos.

El president nord-americà està remodelant les forces armades en una doble direcció: menys recursos econòmics i un canvi de prioritats en la defensa. Aquests canvis van acompanyats per una disminució de tropes i l'abandonament de la doctrina estratègica segons la qual el país havia d'estar disposat a poder lliurar dues guerres de manera simultània. Acabada ja la retirada militar de l'Iraq queda vigent la guerra de l'Afganistan (100.000 soldats).  

La conjuntura econòmica obliga a efectuar fortes retallades en el pressupost militar de tal manera que el Pentàgon haurà d'estalviar 385.000 milions d'euros en els pròxims deu anys, que poden arribar a ser 791.000 milions d'euros si el Congrés no es posa d'acord en retallar per altres bandes abans del 2013. Això suposa una reducció dels actuals 570.000 membres de les forces armades. També està previst pel 2014 la retirada de tropes de l'Afganistan.

Superar la guerra freda
Segons l'anunci fet pel president Obama el passat 5 de gener les retallades no suposaran la renuncia a mantenir la supremacia militar nord-americana en el món, tot i reconèixer que "les forces terrestres convencionals seran reduïdes" i que cal abandonar "els sistemes superats de la guerra freda". Les principals víctimes de les retallades militars seran l'exèrcit de terra i el cos dels marines.

La nova estratègia de defensa considera superada la doctrina militar de disposar de capacitat per lliurar dues guerres simultànies perquè "aquest concepte és una herència de la guerra freda", segons paraules del general Dempsey, cap de l'estat major interarmes. Tot i la disminució prevista, el pressupost de defensa seguirà sent més gran que la suma dels altres deu estats de tot el món que més gasten en defensa.

La idea es tenir unes forces armades més àgils, més mòbils, més modernes. El ministre de Defensa, Leon Panetta, ha dit que malgrat les retallades s'incrementaran "les inversions en les forces d'operacions especials, les noves tecnologies, l'espai, el ciberespai, així com en la nostra rapidesa de mobilització".

Àsia desplaça a Europa
Entre els canvis previstos figura dedicar el major interès a l'escena asiàtica, on creix de manera preocupant el poder naval de la Xina i les seves inversions en armes de tecnologia avançada, on l'Iran prepara armament nuclear i on Pakistan no se sap ben bé si és un aliat o un enemic emboscat (i amb armament atòmic). L'atenció prestada al nou escenari prioritari significa una disminució de recursos destinats a la OTAN, és a dir, a la defensa dels seus aliats europeus. Les tropes nord-americanes i les bases situades en el continent europeu segurament seran reduïdes. Europa, en davallada econòmica, deixa de ser prioritària en el camp militar. En canvi, el més probable es que augmentin  els soldats i les bases en el Pacífic i en els estats asiàtics veïns de la cada vegada més poderosa Xina.

Birmània en el seu camí cap a la democràcia deixarà de ser un focus de tensió mentre que front a la nuclearitzada Corea del Nord, els Estats i Xina tenen un terreny de cooperació mútua. Japó, Corea del Sud, Taiwan, Singapur, les Filipines, són aliats dels EUA: Per fer front a l'expansió xinesa els EUA intentaran reforçar i ampliar els lligams comercials i econòmics amb els estats asiàtics.

L'altre focus d'atenció preferent és l'Iran teocràtic que avança cap a l'obtenció d'armes nuclears. Les mesures econòmiques adoptades pels EUA i la UE contra el règim iranià fan pujar la tensió i, sentint-se amenaçat, el règim dels aiatollahs pot reaccionar amb violència. Podria, per exemple, forçar el tancament de l'estret d'Ormuz, fet que donaria lloc a un conflicte amb les potències aliades (Estats Units, Gran Bretanya i França, en primera línia de combat, ja que tenen bases en el golf Pèrsic i tractats de defensa amb els estats de la regió).

El tancament de l'estret d'Ormuz, per on surt el petroli i el gas que exporten l'Iraq, Kuwait, Iran, Qatar, Emirats Àrabs Units, Bahrein i part del de l'Aràbia Saudita, obligaria a intervenir a l'aviació i les forces navals nord-americanes, britàniques i franceses, que ja patrullen per les aigües de la zona.

L'economia mundial ha desplaçat el seu centre de la zona euroatlàntica (Europa i Estats Units) al Pacífic, a la zona asiàtica oriental, i el poder militar segueix aquesta evolució deixant a Europa en segon terme. El nostre continent pateix una davallada econòmica, política i militar i l'única manera de frenar o, com a mínim, alentir aquests canvis és enfortint la UE.