Aquest seria l'objectiu dels unionistes 'catalanets' que volen una ERC subordinada a CiU i al seu compromís amb els poderosos. Aquesta orquestra mediàtica i perdonavides, però, no coneix la fermesa i les conviccions no sols de les bases d'ERC sinó també del seu trio dirigent Junqueras-Rovira-Bosch, que, tot i les diferències estratègiques amb l'equip anterior, saben que CiU, com el PSC, els voldria fer l'abraçada de l'ós, quan ells sols pretenen un acord nacional amb sentit d'Estat, però conservant l'espai polític de cadascú.

ERC no és subsidiària de ningú, és l'espai de l'esquerra nacional més l'espai dels valors republicans i el seu irreductible independentisme, més el marc complet de la nació, cosa que els dóna un fet diferencial total amb CiU.

Algun dia es farà justícia amb ERC i es reconeixerà el seu paper en l'intent no reeixit del tot de nacionalitzar i sobiranitzar l'esquerra

Però la generació Oriol Junqueras i Oriol Pujol saben que, tot i mirar-se de reüll i no fiar-se del tot els uns dels altres, es necessiten i es complementen per avançar en la majoria social per la independència.

Sí, doncs, a una entesa CiU-ERC per una majoria social per la independència, però tenint en compte que, per assolir aquest objectiu, ERC serà decisiva no pas pels votants que els republicans puguin disputar-se amb CiU, sinó per aquells vots que els republicans puguin arrebassar a un PSC en crisi i desacreditat, i a ICV. I, per què no, per les sinèrgies, enteses i complicitats des de l'esquerra nacional, que pugui anar assolint ERC amb el PSC i ICV en un futur.

Algun dia es farà justícia amb ERC perquè, tot i el preu pagat, es reconeixerà el seu paper en l'intent no reeixit del tot de nacionalitzar i sobiranitzar l'esquerra.

Esquerra ni va ser la crossa del PSC ni és ara la de CiU.