Barcelona · Potser és un símptoma de la vitalitat d'un moviment que està creixent i que ha assolit grans quotes de protagonisme al si de la societat catalana, però el cert és que les aliances, trencaments, desavinences i canvis d'estratègia a l'independentisme institucional està agafant una velocitat de vertigen i deixa descol·locat a qualsevol.

Si Roger Buch analitzava fa poc les contínues divisions al món independentista i afirmava que hem arribat a la fase de l'escissió exprés, podria estendre's aquesta velocitat en els canvis a l'estratègia política d'ERC, RCat i SCI. Aquest dimecres, el líder d'ERC, Joan Puigcercós, confirmava que ha mantingut diverses trobades amb Joan Carretero amb l'objectiu d'agrupar forces independentistes.

És el darrer episodi d'una història que ha passat per una escissió, la creació d'un nou partit, els retrets mutus (ERC ha deixat d'actuar com un partit independentista, deien uns, RCat és simplista i de dretes, deien els altres), i un reacostament que està solidificant en les municipals, uns comicis als que, en primera instància, la formació de Joan Carretero havia decidit no presentar-se, tot i que finalment va canviar d'opinió. Tot, en tan sols dos anys. Les eleccions han estat el punt de partida d'aquest retrobament que potser encara anirà més enllà. ERC, per la seva banda, amb la davallada electoral ben present, vol recapitalitzar el pes perdut al si de l'independentisme i veu amb bons ulls aquesta aproximació de la formació de Carretero.

Solidaritat, en canvi, ha tingut pel moment una carrera fulgurant: creació, no acord amb Reagrupament tot i la semblança en els plantejaments i irrupció al Parlament en quatre mesos. A partir dels comicis, però, Laporta, d'una banda, i López Tena i Bertran, de l'altra, s'han anat distanciant fins a la ruptura de l'expresident del Barça que, veient que la seva influència al si de la coalició era una nul·la, ha decidit fer un canvi i anar amb ERC i Rcat a Barcelona. Aquest trencament de Laporta l'ha deixat com a diputat no adscrit al Parlament, una decisió que el subgrup de Solidaritat volia evitar, ja que ara ha passat a ser la setena força de la cambra. Ciutadans, doncs, ha estat el gran beneficiat d'aquest nou trencament que, molt probablement, afectarà a les possibilitat de SI de cara a les municipals.

Són bons temps per l'independentisme, però no pels partits independentistes. Potser, com afirmava recentment Salvador Cardús, no cal fer un gran partit independentista, sinó tenir molts independentistes a tots els partits.