Enmig de tot l'enrenou del finançament, hi ha una maniobra política que ha passat força desapercebuda, aquesta setmana. Es va portar a terme dimecres, a la diputació permanent del Congrés dels Diputats. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero,
s'havia compromès amb ERC i ICV-IU a comparèixer dues vegades durant el primer semestre de l'any per informar de com aborda la crisi econòmica. Però el grup parlamentari del PSOE, en l'enèsima demostració de poca voluntat a l'hora de complir el que s'ha acordat, va fer mans i mànigues per evitar que Zapatero comparegués properament. Republicans i ecosocialistes intentaven forçar-ho amb el suport del PP, a qui ja li va bé posar contra les cordes els socialistes. Però es van topar amb un aliat d'última hora del PSOE: Convergència i Unió.
La federació, comandada aquesta setmana per Pere Macias, va donar suport al PSOE per evitar la compareixença de Zapatero. Com a argument, Macias va assegurar que el mes de setembre, després de la campanya d'estiu, es podria fer un anàlisi més acurat de la situació econòmica. De rerefons, hi havia que CiU volia evitar de totes totes una imatge triomfalista del president espanyol després de tirar endavant la reforma del finançament autonòmic. Però també és veritat que, amb aquesta maniobra, els dirigents de la federació a Madrid intenten reconstruir ponts de diàleg amb el PSOE que els doni una mica d'aire i protagonisme, després que el tripartit hagi renascut de les cendres amb el pacte de la reforma i hagi ajornat un possible avançament electoral.
Amb aquest recolzament, CiU torna a donar aire al PSOE com ja va fer a finals de juny quan els socialistes havien d'aprovar el sostre de despesa, el pas previ als pressupostos. En aquella ocasió, ho van fer per evitar una reforma fiscal que els del carrer Ferraz havien pactat amb ICV-IU. s molt legítim defensar els interessos propis però això no casa amb una de les crítiques que la cúpula de CiU -com a mínim, a Catalunya- fa als incompliments de pactes per part de Rodríguez Zapatero. I tampoc concorda amb els atacs que s'han fet a la reforma del finançament autonòmic. Es nota una clara disfunció entre la direcció del carrer Còrsega i el grup parlamentari a Madrid.
