El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha donat una altra mostra explícita de què al PSOE cada cop manen més els seus cadells. I que aposta per les tesis de les noves promeses socialistes partidàries d'escorar-se cada vegada més a l'esquerra, com la secretària d'Organització, Leire Pajín,
i el portaveu adjunt al Congrés, Eduardo Madina. Zapatero ha evidenciat aquesta aposta en el diàleg social amb la CEOE i els sindicats que, aquesta setmana, ha entrat en punt mort.
El president del govern considera que el president de la patronal espanyol, Gerardo Díaz Ferran, l'ha "decebut" amb les seves demandes i que UGT i CCOO han actuat amb "responsabilitat". En altres paraules, que es posa al costat de les esquerres i s'allunya de l'empresariat.
Zapatero pot permetre's aquest desaire als empresaris gràcies a l'acord per reformar el finançament autonòmic. Satisfent el PSC i, sobretot, ERC i ICV, el president espanyol creu que el PSOE no patirà la soledat parlamentària que els ha amoïnat pràcticament durant tot el que portem de legislatura a l'Estat. L'opció, ara, és decantar-se pels partits d'esquerres. Si volgués, Zapatero podria continuar comptant amb CiU i PNB que, tot i la posada en escena combativa, necessiten un mínim de joc parlamentari a Madrid. Especialment, en el cas de la federació.
No obstant això, amb les crítiques dirigides als empresaris, el president espanyol aposta per l'eix de l'esquerra. Tirar pel cantó esquerranós és una demanda que des de fa temps li planteja la generació de nous dirigents socialistes. En canvi, històrics com el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, o el foragitat Ramón Jáuregui l'aconsellaven que cuidés les relacions amb CiU, una formació de la qual ja saben de quin peu calça i que, segons aquests dirigents, és més fiable a l'hora d'establir pactes parlamentaris.
