Els dos atemptats que ETA ha comès aquesta setmana ressusciten el fantasma del que se sol denominar campanya d'estiu de la banda armada. Una campanya que s'amplifica pel fet que l'organització terrorista celebra el seu cinquantè aniversari.
El govern espanyol és conscient d'aquesta situació i els fets han superat les perspectives amb què treballava el ministeri de l'Interior. Així com en altres ocasions l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero ha entomat morts puntuals dilatades en el temps, les darreres accions de la banda estan preocupant gaire bé tant el govern socialista com ho va fer l'atemptat de la T-4 amb què la treva va quedar trencada de facto.

L'expressió que es dibuixava en el rostre del president espanyol després de llegir la declaració institucional en què condemnava la mort dels dos últims guàrdies civils assassinats era de tensió. Conversant amb el seu equip assessor i de premsa, a la Moncloa, la seva imatge era la d'un dirigent que observa el futur amb un punt d'incertesa. També es podia tractar de la cara d'un president que sap què se li acosta: una campanya a l'alça en què ETA posarà tota la carn que li queda a la graella.

El missatge que intenta transmetre el govern espanyol després dels atemptats a Burgos i a Mallorca és el de serenor i control. Es basen en el següent argument: ETA actua perquè està tant pressionada per les forces de seguretat que intenta treure pit davant la imatge de feblesa que projecta. No obstant això, les últimes accions de l'organització i, sobretot, la rendibilitat que estan traient als explosius amb metodologies que no s'havien emprat fins ara han incrementat l'alarma al ministeri de l'Interior.

Paral·lelament, el govern espanyol també està preocupat per la campanya iniciada pel diari El Mundo i amplificada per la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, per tal de denunciar la suposada seguretat precària que envolta la Guàrdia Civil.